TRENETS 65

256.- 16-10-18

Jugava dins seu mateix. El crucigrama el rodejava.

No era la creu com bandera que l’amoïnava

veient-la enarborar amb impecable destresa.

Ni qualsevol escut que representés veritats

que es confonien en el laberint del pensament.

Els punts claus eren ofecs en el córrer de temps

i costava esbrinar el problema i solucionar-lo.

El joc intern es veia reflectit en l’exterior

quan volia comprovar les equidistàncies

i prou suaria per desentranyar el fet noblement.

21-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 64

255.- 15-10-18

Ulls verds, el teu mar besa ma platja.

L’ona riallera es sotmet bombolla a bombolla

i esclata en la sorra, miracle pervindre de bes.

L’arbriu circumdant s’enjoia de teva alegria

i esclata en aplaudiment que el vent regala.

Quan favor fan en son mirar teus ulls verds.

20-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

TRENETS 63

254.- 14-19-18

La cendra cobreix el tronc. Amaga les impureses.

El foc que s’engendra en l’endins, en el cor,

no traeix al sentiment que esclata i pernocta

amagat del bromall de lluna, claror de diamant.

Quan surti a pasturar  i deixi el no sorprendre

a qui el busca furgant en la interioritat.

Quan valor que esboterni i es manifesti

tot el secret que porta guardant de mil·lennis

19-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 62

252.-12-19-18

Finestra enfora, finestra endins.

En bé o mal el martell del mirar

té deliri en entrar i sortir

per assabentar-se de diverses perspectives,

no vol ser ofès per inconstant 

17-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 61

251.- 11-10-18

Es posà la gorra de visera contra el sol.

El cabell callava davall resguardat.

La seva biblioteca guarda tresors

i cal que gos d’atura sigui conscient

que governi impertèrrit aquell recinte.

Una joia té que no deu exposar-la

a l’intempèrie i salvar-la sempre

de tot mal que circula fora de la gorra.

16-3-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.

TRENETS 60

250.- 10-10-18

Volarà l’ocell lliure de la ventada.

La rafugada podia abatre’l,

però trobà una sobauma a contra vent

i el refugi ha set el regal de la muntanya.

S’ha sorprès al trobar-ne manduca i aigua

i es que allí hi habita el reitó

i fa anys llençà les camanduleries d’altres

i es proveí de tot el necessari...

Ell sap de les ventades del lloc

i l’experiència li porta mals records

quan jovenet el va rebatre a terra

i ara es salva guardant-se...

Es faran amics i conviuran

contra les maltempsades.

15-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 59

249.- 9-10-18

Conscient de meves mancances,

obro el llibre de precs.

La mare em penjà un dia l’escapulari

i m’obrí el seu cor com llibre de resos.

Allí vaig beure el camí del destí.

Fogós saltava marges amb insurrectes cames

sense voler saber que en la quietud

de la meditació l’home viu tranquil

i no en l’avalot que suposa el crit

que s’esclafa en un mateix

per que ningú escolta teva veritat.

Obro el llibre de precs i em sento seré.

14-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 58

247.- 7-10-18

Cadira tova tens. Al cul has convidat.

Que segui sa majestat en el tron .

I es sentí reconegut de valor incalculable.

A ses peus desgranava melodies l’ocell

i l’ase escrivia la A amb potes i bram.

No faltaria el grill anunciant-li seu valor

i encendria la llum la lluerna en la flor.

Li farien un vol esplèndid els estornells

i fins les margarides es desfullarien

per oferir-li el botonet d’or pel seu vestuari.

Ell content és veuria insuflat de reialesa. 

13-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 56

246.- 6-10-18

Cantaria alabances. L’arbre li dava el fruit.

En l’horta ufana la prunera era la reina

embellida en el fruit vigorós, esplèndid,

anunciava el seu patrimoni per oferir-lo.

Moixonets endolcien bec i formigues s’emmelaven.

Les joies penjant balancejaven al compàs del vent

i la glòria del fullam aplaudia amb inusitat fervor.

L’horta tota es sentia joiosa de sa preciositat

i li cantava melodies apreses dels ocells...

Estarrufada la prunera es sentia nàixer.

11-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 55

245.- 5-10-18

Mor el dia i el cel és tot coloraina.

La sang circula amb demesia.

És hora de pujar al cim

i aguantar amb puntals la negror

que no caigui damunt nostre

amb les ungles esmolades

com llops famolencs i ens esclafi.

No siguem estèrils, pensem

que tenim enfront l’hora trista

quan udola la veu de la tristesa

10-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 54

244.- 4-10-18

Espatllat l’interruptor la llum no fluïa...

La fosca era imponent. Imperava la ceguesa

i estenia seu braçat de perjudicis

sense mirar el mal que feia en el lloc.

Encendré un volàtil llumí que ens calmi

i no ser cecs durant un instant que vola

i com tic tac de rellotge, es veu i no es veu.

No tenim solució continuada aparent.

Clourem les finestretes i doble fosca...

La paraula circula, però la llum desapareix

No veiem solució i cecs viurem

en eix mon en que la claror ho és tot.

Humanitat arregleu l’interruptor,

ningú sap el misteri de la llum ?

9-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 53

243.- 3-10-18

El llit, com tassa de llet plena de melindros

incita a gaudir-ne de la tovor excelsa.

Tot l’additament em parla de sa bonesa...

Quin goig tenir un amic que no es queixa

i es sotmet a tots els capricis meus.

Em descansa, em reposa, em consola,

Em riu, m’acarona, em besa, em parla.

Viu de la meva il·lusió i dels meus neguits

i com amic em segueix, m’incita a fer,

No recula ans avança en son temps

i cada instant és un delit de complaure...

Quin bé de déu varen posar a nostre servei !!

 8-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-TE.

TRENETS 52

242.-2-10-18

Fulla verda ensenya l’arbre.

Dins seu naix la gerdor que ens regala.

Allí a l’ombra la suor es retira

i l’aura entra com solatge alegre

posant benedicció en l’ambient.

El sol no gossa entrar i destruir

aquells instants beatífic que coronen

un concert de violins en sa melodia...

Tot és net. L’arbre ens regala,

El zèfir composa . Jo llegint.

Quin goig suau penetra en la pensa !!

7-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 51

241.- 1-10-18

 La fosca era menja, tiberi per la llum.

Esclatava el dia amb bonhomia.

Per l’est la ma de colors feia ratlles

esquinçant la nuvolada ben fermada,

però es que la força de la llum té poder

que esborra la fosca i reclama el respir...

Ara l’ocellada canta crits de victòria

amb alenades en que l’alegria es sobreïx.

També les barques estendran els rems

i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.

6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 49

239.- 29-9-18

La botelleta plena se’l mirava.

Es duria la pluja a la boca ?

Entraven en el recinte milers d’ocells.

Heu vist quan el bromall es desfà

quan el gotim son milers de sers mítics

que venen a alegrar-nos...?

I tenia corpresa en seva ma

l’alegria de calmar la set.

3-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 48

238.- 28-9-18

Es cobriria fins al cap amb el llençol.

Li semblaria que navegava dins del núvol.

I es que colgat dins aquella blancor

s’imaginava en viatge sideral

dirigint aquella massa navegant.

Caminaria per un sostre gasós

i es faria pluja empesa pel vent

i netejant tot el plantiu.

2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

..............

TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 46

235.- 26-9-18

Parat seu rellotge, treballa ell per dar-li corda.

Necessita el tic tac que ataqui el futur.

S’emplaça en el neguit que paraula porta

i busca el tomb fallenc que porti el sospir.

Sense rellotge actiu és un no res, val poc

a ulls dels prepotents que el degollen

amb l’instant que els porta benefici.

Cal no equivocar en la feina empresa.

28-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 45

234.-25-9-18

Era al lluny i volia ser al a prop.

Ara saltava com llagost  fent-se com cranc

fins situar-se en el previst lloc.

Quants el veieren retrocedint

en sa paraula jurada... !!

Tenia la hipocresia com a reina

dels seus actes confosos i amagats.

27-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 44

233.-24-9-18

En la lluita adquirí tants coneixements

que ara afrontaria el perill amb saviesa,

No val el ser valent, si no actuar amb valentia

i en cas de fracàs posar  medis per minorar-lo.

En la pugna el cervell ha de inquirir ser vencedor

per que perdre la batalla ens sumirà en el desesper.

L’esperit batallador no abandona mai l’afany

de superar-se, de ser el millor i ben preparat.

26-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.