ANIREM FILANT... boli ràpit

Anirem filant brotons de vida ¿

Les esfilagarsades les repararem

Recosint els estrips dins nostre

I tornarem a ser

A començar

El repte que ens enardeix

Quantes nits vetllant la menudalla

De guspires que ressusciten

Idees d’incomprensió nostra,

Recels escrits en instants que arriben

I s’aposenten amos de la pensa

I no ens deixen ser nosaltres...

Els records bleixen

i retornen al precipici

i van caient un rere altre

com temps que balanceja

en el jardí del arbre copiós

on hem gaudit d’instants de brega

esperant aquest moment sublim

del encontre amb el passat.

Papallona efímera som

Vivint en el coixí de la flor.

ARBRE SENSE FULLES...

Ai, arbre sense fulles...!!!

... quan sents que et cauen les fulles

i no saps si naixerà nou brot,

quan el vent et pren les pàgines escrites

i les rebat contra el pedruscall.

quan la gebre et gela les branques...
Ai, arbre sense fulles...!!!

I quan tu, et mires les mans ertes
 i hi ha caminets blaus que les solquen

i per més que el fluït intern hi corre

veus que aquells fulles també és marceixen...

I fins el sol se’n envà a cloure

I el besllum et besa...

Serà ja l’últim torn ?
Ai, arbre sense fulles...!!!

El baf de la vida pot deixar-te

si dins teu no t’encares amb el temps

que encara et falta per acomplir

amb la missió que vares emprendre.

Arbre sense fulles... !!!
Ara sols estarrancs resecs,

Però encara amb saba .fins als dits.

M'HAN VENUT A CRÈDIT LA VIDA...boli ràpit

45.- M’han venut a crèdit la vida.

No se quan ha de durar eixa garantia.

Jo vaig cremant etapes hora i dia.

i pago el deute de ma fugida.

Tinc sempre el temps damunt que apunta

obligacions i deures amb prestesa

i no té ni la noble delicadesa

d’eixugar mon front que la suor unta.

He caigut de cap en sa usura...

Per un poc de temps, que no em precisa,

hem cobra al contat tota la missa

i hem maltracta son tic tac i m’apura...

M’ha hipotecat a segons ma existència...

Sols la mort pot lliurar-me de sa indecència

.............             ................

Si mato el temps

no hi haurà temps.

El crèdit vençut

des del primer minut.

Lliure. Ni hores ni segons.

Viure. Fora anar de genolls.

I el treball

al carall.

No cal pagar pistrincs...!!!

I això fins l’infinit.

....................................

El meu contrari és el temps

que crea mon desconcert.
..................................
En la  conversa, ja és ben cert,
de què parlem
quan res sabem...?
Que ens socorri el TEMPS !!!

LES BRANQUES CREIXEN... aquarel.la

Les branques creixen... Al cap damunt la poncella i desprès la flor, el premi, el regal, l’obsequi.

També creixem  nosaltres. Intentem sempre que els nostres actes siguin les flors del nostre treball  ?

Procurem ser parterres, espones, marges,  que opossin ser armes nobles a la maldat? Fem un jardí que subjugui, que atregui, que calmi, que aplani diferències  i estengui les veritats de convivència i solidaritat en vers tothom ?
Que ningú es senti apartat, negat, sense forces per seguir el camí recte de la Pau i del Amor.

NOSTRE JARDÍ ... aquarel.la

Què i com és nostre jardí ... ?  La nostra vida pot ser-ho.... Amb penjarolls i flors i llums... Tot ho necessitem ...

Penjarolls que ens porten  a les amistats, lligams que es fan i es desfan, on creixen fulles noves i també altres es marceixen... viuen en nosaltres i ens fan viure

Flors... Nostres actes dins del jardí diuen de nosaltres al mon. Son el perfum que escampem amb els actes, els pètals que regalem, el goig, la joia, la paraula fina, tendra, acceptació dels fets dels altres...

Llum... A les fosques que seriem, amagats sempre, en el coval tancats, en el túnel que no té sortida, en el pou, què seriem ? Volem la claror i fer la claror en i amb les idees, parlant, expressant, acaronant els mots per que tothom  vegi en nosaltres el besllum, no tingui por del nostre sol .

LA FELICITAT NO ES TÉ...foto FOTOERASE-VENEGAS

fotoerase- - Venegas

Aquests trenets  escrits al 2004 figuren junt amb els seus companys en aquests reculls que feia passant l'estona i han quedat allí com oblidats. La vida, ja ho veiem el que és... pressa que ens engoleix i un no pot parar ni un instant, l'instant passat ja és vell i ni el propi se'n recorda que ha tingut una sensació beatífica escrivint i que ara ha quedat tot en el cubell de les deixalles... aquest aparell que tenim ens facilita el guardar-ho, si,... després si nosaltres no actuem, mare meva, allí al  esguard del miracle 

que un passi pel davant i el recuperi, el pengi i algú, si, algú hi posi els ulls.... Si us ve de gust, seguiu. Anton.

--------

5.- La felicitat no es té...

Es desitja

com la pluja

l’anhela la terra seca.

Pluja

Una gota que et mulla

i penetra en la pell

i et fa feliç...

Moltes gotes poden

xopar-te,

però no fer-te,

no regalar-te

la felicitat.

Ella no s’assembla al diner

Qui sap si amb molt d’ell

no puguis comprar la gota

que no rebota,

que penetra en la pell.

EN L'EMFATISME DE LES PERSONES............. FOTO MONTSE SUBIRATS

foto MONTSE SUBIRATS

2 – 10 - 10

En l’emfatisme de les persones,

en la complexa conferència humana,

uns diuen un SI o NO escarit,

altres allarguen la melodia

com una cançó plena de corxeres.

Prefabricats, d’antuvi, els criteris

de dir o no dir, no em sobta

la forma d’expressió usada.

Aquests SI o NO sols volen saber

del contrincant que tenen al davant

i l’exciten amb la poca lletra

incisiva i penetrant i monòtona

per que la previsió d’atenció

obri la fons de la paraula confessa

que no es retingui

i que vessi a dojo les interioritats.

Continuaran esgarrapant

fins saber tota la llum que tenim dins

mentre que d’ELLS no en captaràs ni brot.

QUANTES LLUMS INTERIORS... foto de FOTO ERASE

1 – 10 -10

Quantes llums interiors

tenim apaivagades,

qui sap si apagades,

per que no creem en elles ?

Les creences atàviques,

les que ens han posat

i fins i tot imposat

no ens creen problemes

quan sabem dilucidar

el seu valor real

i no apaguem les raons

que ens feren saber

que no ens valien.

Llums interiors.

Clarors de matins vius

Empenta d’idees potents...

Llums que desenvolupen PER QUÈS

que no tenen sortida

i ens marquen l’impossible...

Religions del nostre JO

apagades o enceses

ens condueixen pas a pas

- irremissiblement –

pels viaranys del viure.

HE CRESCUT DESAFORAT... foto google imatges

30 – 9 – 10

He crescut desaforat

Quan el raig de llum es guarda

En la ratlla de l’invisible.

L’ombra meva creix, creix

I penso en ser un gegant

Estès a terra incòlume.

Ni vent ni pluja poden en mi,

Sols la llum

Em retorna

Al lloc...

Captiu de la claror,

M’ha fet creure

En l’orgull envejat

De ser un colós.

.......................

Ella ha clos en son viatge

I jo he quedat petit com infant

Orb de la claror

Que m’havia alterat

La realitat més íntima

SABEM QUE NO EM PARLAT...

23 – 9 -10

Sabem que no hem parlat,

preguntat, inquirit quan

... ja és tard ?

Sabem que no hem dit,

explicat, definit quan

.... ja és tard ?

Sabem que no hem escoltat,

prendre esment, exaudit quan

,,,, ja és tard ?

I, quan és tard...

impossible el retorn,

On teníem el moment distret ?

Era orgull o suficiència ?

Esporuguit en la inconsistència ?

Era, ... ja ho faré ?

O la peresa mental que absorbeix

Al SER disciplinat i l’anorrea ?

I... O...

289 -- REFLEXIONS SOBRE EL TEMPS.

El desplegable SLIDE - AQUAREL·LES - FLORS

l'he col·locat a ESCORRIALLES

foto de garrofer del terme de Rasquera

23 – 5 -09
- Pregunta al temps
Per què no atura, per què no para.
Fixat bé que et contesta.
- Si paro em destrueixo,
Em faig finit.
- I tu ets, vols ser infinit.
- En tu soc finit
per que en tu periclito.
.................
23 – 5 - 09

Dins del seu temps
S’havia trobat
Amb el vent i la llum.
Els dos l’acaronaven.
Un a la galta...
L’altra mirava el camí
Del seu temps.
Un era el seu viure?
L’altra el treball a seguir?
Hauria de triar ?
A quin necessitava més?

foto d'olivera florida, terme de Rasquera.

---------

PENSAMENTS PROPIS

8.- El renec o males paraules en boca dels menuts, es que ses orelles

han escoltat la veu dels grans i no portava res de bo.