Què i com és nostre jardí ... ? La nostra vida pot ser-ho.... Amb penjarolls
i flors i llums... Tot ho necessitem ...
Penjarolls
que ens porten a les amistats, lligams
que es fan i es desfan, on creixen fulles noves i també altres es marceixen...
viuen en nosaltres i ens fan viure
Flors...
Nostres actes dins del jardí diuen de nosaltres al mon. Son el perfum que
escampem amb els actes, els pètals que regalem, el goig, la joia, la paraula
fina, tendra, acceptació dels fets dels altres...
Llum...
A les fosques que seriem, amagats sempre, en el coval tancats, en el túnel que
no té sortida, en el pou, què seriem ? Volem la claror i fer la claror en i amb
les idees, parlant, expressant, acaronant els mots per que tothom vegi en nosaltres el besllum, no tingui por
del nostre sol .
4 comentaris:
La nostra vida com un jardí... bonica metàfora!
Cuidem-lo bé i no ens oblidem de regar-lo que estigui ben ple de penjarolls, de flors i de llum!
Mi vida no tiene nada que ver con mi jardín, pues soy mala con las plantas no sé cuidarlas.
Con lo cual intento encontrar la belleza con el parecido en otras cosas.
Saludos
El jardí, com l'amistat. Si es cuida amb amor, els seus fruits són esplendorosos.
Quina frescor, el racó de pau del teu dibuix!
Una forta abraçada, Anton!
Dins el jardí,
invisibles als ulls
que tan sols busquen la flor,
està la terra,
les eines que li permeten respirar,
l'adob que la fa més fèrtil
i la llum.
Sobretot, la llum.
Publica un comentari a l'entrada