28 – 11 – 09
Ja la tardor era a la tarda baixa
quan l 'hivern guaita nas amb son fred.
Dos socs de llenya caminaven a les fosques
i entraven a la llar per calentejar l’escó.
L’escó s’omplia de contes de vesprada,
avis i nets remenaven històries i tupins.
La fumera engolia fum i tendres cabòries,
la fantasia era concert de contrabaix i violins.
Dos soques d’alzina aquell dia allí cremaven
tota l’història d’aglans que havien escampat.
Ara ja renunciaven, en holocaust, nova vida,
doncs, la cendra les empararia eternitzant.
Però un miracle un gegant bruixot faria
i enferritjaria fusta transformada al foc.
Aquells dos troncs -calor de mans per menudalla,
i bava de paraula d’avis feta per entretenir -
durarien nevades i gels i cabells de gebrada
i es transformarien en ferro forjat empavonat i ennegrit,
Com es besarien les paraules
mirant-se eternament de fit a fit !!!
