Seguiria,
seguiria !!!
Parat o peuant
aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra
vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria
contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell
del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els
voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de
negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts
reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el
acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos
i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum
votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i
seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no
tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el
sol no cobraria cap deute
I la lluna
estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria
contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES
15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.- Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..
