131 -- L'ARBRE RESSEC VEU ....

Foto del meu gendre Paco i la meva filla Dolors.

1 – 11 – 08

L’arbre ressec veu la meravella
Que sol i núvols damunt roquer fan,
El caliu que filtren forma estrella
Entre borrassa de pedram emmomiat.

Un dia gegant i geganta
Varen per eixes pedres voler transitar,
Els núvols baixant la blanca manta
Els feren relliscar.
Ulls clucs se’ls enfosquiren
Rossolant els peus i mans no colliren
Ses pròpies mans.
I a terra cop que acoquina
Va ser verí i metzina...
Es romperen els caps.
I aquí, ara, somien una glòria morta.
Ell amb la cama torta
Salva d’ella els frondosos pits.
..................................................
Ai, quina feta, ara, l’arbre mira
Ells a terra estesos, ni un d’ells en sospira...
Jeuen per sempre en son maig florit.
......................

130 --A TERRA SON TRETZE FULLES // SOC VERSAIRE

31 – 10 -08

A terra son

tretze fulles seques
De l’arbre jove copiós.
Les trepitja aquella noia
Busca encara nous valors.

- No les xafis tant de presa,
Que te’n quedin bons records,
Les verdes que t’acaricien
Agafa-les amb amor.
No corris, noia, no corris
Gaudeix-ne bé i poc a poc.

Te'n queden moltes de verdes

desfulla-les amb molt tenor.

Per arribar al cim costa, costa

ara ja m'hi trobo jo.

I desapareixeré en l'aire

que per aquí hi bufa fort.

.............

31 – 10 – 08

Soc un versaire
Que enfila paraules
En l’agulla dels sentits.
Creuen la veu com l’aire,
Punxen fines com cascaules

Quan s’escampen pels meus dits.

------------------------------
---------------
-------