17 – 8 – 11
Jardí secret
on passejo meva ment
idealitzant fantasies...
Els meus dits sorollen
harmonies de sons,
paraules, piules de silenci
com gotim que rellisca
pels pètals d’humida flor.
Tendre el jardí,
tendror en els dits
gemes de carícia suau.
Històries secretes,
estimes encobertes
en boirim d’escrits,
plomall d’ocell que vola
tallant amb harmonia el vent calm
ajocant el bec en el borrim.
