Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANY NOU.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANY NOU.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de desembre del 2008

179 - BON ANY NOU (9) A TOTS SENSE EXCLUSIÓ.

-----------------------------
Encara que l'original no us el puc enviar a tots i el guardarà la neta Mìriam,
us el dedico de cor a tots els que heu estat aquí per llegir-me, per posar comentaris
que son un bàlsam per qui els reb. A tots els que he visitat que m'han acceptat
posant-me la cadira per que les meves cames descansessin, que de vegades
fins una frega els hi heu fet per que no aturés el meu caminar entre vosaltres.
En més blocs i més sovint hauria volgut estar per conèixer més persones,
maravilloses totes, plenes de virtuds, sabent estar en cada moment que a l'altre li manca quelcom. Una xarxa que fins que un no és dins no pot jutjar l'humanitat de tots,
que tots a una treballen per aquests fins comuns com la PAU, L'AMOR i la LLIBERTAT.
GRÀCIES A TOTS PER EL QUE M'HEU DONAT.
BON ANY NOU
--------
33.- Camina i no et rebel·lis,
camina, camina fill.
..............................................
Ens fan caminar per on volen
indicant-nos el seu camí.
Si mires enrera no veus l’espectacle
que davant es dóna sense fi.
I seguim com presoners amb cadenes
als peus que son nostres botxins.
No arribem mai a la platja promesa
del cabdell de cordill fi.
I no gosem trencar la cordellada
per que ens lligarien en mig.
Avant, és el lema que ens infla
el cap, cos, cames, braços i pit.
I quan aconseguim la predita meta,
altra se’n obre en nou camí
que ens preparen amb promeses noves
i ens diuen que hem d’assolir.
Mentida tot que com veritat ens venen
i neguitosos ens posen el delit
de muntanya que al ser dalt serà nostra
dominant la plana del destí.
Però dalt que som, altra muntanya més alta
ens espera per poder ovirar, definitiu?
L’infinit...
.........................................
Camina i no et rebel·lis,
camina, camina fill.
----------------------------------
26.- Li remenava pel cap
la temptació del impossible :
EL CONVIURE.
I es tragué de la mànega
la conveniència
de la convivència.

S’estragà abans el seu cap
en pensar al revés:

La convivència
era conveniència ?
De les dues maneres
la metafísica existia.

Li era igual.
Conviure era convenient.
o era convenient conviure.

Així, deixà de criticar-se
i allargà la ma
per encaixà amb l’altre i
CONVIURE.