CONVERSA
DE LA EDAT DE PEDRA... 9
LA
FOGUERA ETERNA...
Quan
mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.
...............................
El
casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari
Reunits
els successors de la dinastia extensa i variada
posaren
peu i ma a la varietat de diligències que caldria
revisar,
esmenar, continuar en aquell llegat.
Moltes
portes i portetes daven entrada i sortida,
moltes,
no els preocupaven, es guardaven soles...
Però
la important del castell devia tenir especial atenció.
Reunits
tots els aquiescents que ara dirigirien el feu
configuraren
les bases per que la porta tanqués
tot
quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.
Els
fusters volien la porta de fusta treballada per ells,
els
ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,
sortiren
els paletes:- Tapiarem la porta. La
seguretat...
Ni el vent travessarà
el que nosaltres instaurarem allí.
Un
pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.
-
Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,
en
canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser
el
guardià conservador ja que la ment es la
governant...
Amb
una sola paraula que us proposo n’hi ha prou
-
Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents
-
Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!
i
no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.
Un
pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:
-
Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç
pot
cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum
i,
aleshores, seguint aquesta norma extrema
quedaria marcat per sempre més.... Així... que
FUMi el camp
i
ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,
podríem
fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig
ho
tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM
I
des d’aleshores s’han anat fen fogueres...
Crec
que mai s’apagarà el foc ni el fum.
DE
ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-
T.E. – 7- 11-14