Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vell. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de novembre del 2016

AI ARRIBO A VELL... aquarel·la


Si arribo a vell...Què és ser vell ?
Tenir la pell arrugada
de tant riure o tant plorar,
de tant sentir el calor d’estiuada
o tocar el fred inhòspit del hivern,
de tant fer anar l’aixada
o de tantes caminades a peu ?
Costa anys i sacrifici, sobretot,
recollir arrugues a cara i mans...
Com les experiències que un ha passat
que ha de engolir fracassos i tensions,
i errors i superar-se sempre i sempre.
Que hi ha més moments difícils,
que zèfirs plaents que et deixin
caminar tranquil i amb serena joia.
Potser ja soc vell i no ho se.
Penso que a un li toca viure anys
i a altres, desgraciadament, no...
Res és segur en nostre camí
t la humilitat és millor que l’orgull.
Jo intento fer el curset
per arribar més lluny cada dia...
Que no sigui culpa meva
quedar callat per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 26-11-16

dimecres, 3 d’agost del 2016

ARBRE VELL... aquarel·la


Arbre vell, recargolat de soca,
sabem que tens la força de la vida
que d’un llarg imperi vas guardar...
Has viscut totes les llunes inversemblants
que en cel i terra i mar han set possibles
i ara, decrèpit, aguantes arrels com sogues,
brancall com serps donant vida als pollancs...
Tens la saba del miracle que no té pausa
vivint amb lluita els bons i mals instants...
Tu ens mostres el resistir esgolant –te dia dia
però aguantant sempre incòlume
davant cadenes iniqües i crudelíssimes destrals
Arbre vell, segueix donant coratge,
rebrotant quan t’esqueixen  el brot nou cada instant.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-8-16.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

SOC VELL... aquarel·la


Soc vell i no m’amoïna.
Els passos s’han dat
avançant, parant-se a reposar,
relliscant, rient, plorant,
enlairant el bastó i pegant al aire,
mai destruint, sempre conversant,
apartant la boira, desenganxant
argelagues i esbarzers que esgarrapen,
rossolant per la pendent amb cul al aire,
resistint angoixes, improperis,dubtes...
I el meu profit ha set seguir el temps.
Com tots, he tingut de tot en meu periple.
Callo i quiet medito, què importa
el viure, tot el viure...?
Escrit d’antuvi o no el destí em mana
i sense rebel·lar-me  segueixo conscient
els meus actes com si fossin lliures.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E. 5-10-12