Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el meu fill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el meu fill. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 d’agost del 2011

851.- QUAN LA TRISTESA ... aquarel·la de l'Anton.


.

5 - 8 - 11 
Quan la tristesa, el desencís,el plany s’ajunta
 i és amb tu, no et quedis quieta, mou-te.
Mira el terra que vols per tu i besa’l
amb el camí que fas de records i quimeres...
Trenca l’espill que et difama la cara
 i enceta els ulls al horitzó que et clama
Busca en el llavi la paraula que consona
amb la mel a orella
i acull les mans al cor que batega
i que no marxi rere l’instant nefast.
Que brolli la font dels sentiments
que et farà viure el plor estret d’angoixa,
obrint en el record l’escletxa del demà
i temps vindrà a tu com infant a falda mare
buscant la protecció insondable
del futur que t’espera en nou camí.
Ja no és igual la passa que ara peues,
ja no és igual la veu que crida...
T’has despentinat al aire que et sorprèn
i et bufeteja la cara
i no et deixa avançar en ton destí.
Però de dins de les entranyes cansades
encara queda el menut pretext,
el llevat que a la pasta dona impuls
per caminar el nou sender que et mira
i vol que et lliguis a ell per seguir.

dissabte, 11 de setembre del 2010

FARIA 46 ANYS... MEDUL·LA DE CATALÀ...foto pròpia




Avui hauria anat al Tormo - punt alt rocós del poble - a celebrar la pujada fins dalt de tot junt amb molta gent del poble i com no, esposa i fills, el menut Pau a coll i be en els llocs més camí de cabra de la pujada, però amb l'il·lusió plena de l'ascensió en tal dia senyalat com és l'11 de setembre .
Ho portava en la sang... Ja deia ...es que l'11 de setembre és l'11 de setembre i jo he de defensar a la Mare en tot, tradicions, creences, identitat, dignitat,... Som catalans i ho hem de demostrar sempre.
Aquest jersei se'l va dissenyar ell per poder-lo lluir en campionats de Catalunya, Espanya i en els Mundial de la seva categoria de veterans... 
La bandera catalana, la nostra comarca la Ribera d'Ebre i el seu estimat poble La Torre de l'espanyol i una de les medalles que ell amb esforç, amb voluntat, constància, havia aconseguit...després de passejar -ho per tot  arreu que anava, amb aquests noms reals tan impresos en tota la seva identitat que defensava noblement. 
.
Reconquerires cognom
Fortunyo anava pel mon


Aconseguires ta fita,
Atletisme era ta dita..


Puntual, metòdic, recte
Feres virtut del defecte.

Et recorda la Ribera
Deixares empremta en ella.

Fas falta com pare, marit, fill,
En l’etern de ton destí.

Dins el cor ressona un nom
T’estimem, Josep Anton.
 A.F.S  - T.E.R.
Simple auca que resarà en el seu lloc de repòs. Anton. 



dijous, 5 d’agost del 2010

LA FORÇA DE LA VIDA... fotos de josep anton, el nostre fill ....


LA FORÇA DE LA VIDA
En una visita de condol, l'autor ens va fer a ma aquest poema que
 avui aprofito per entrar en el blog.Gràcies.
Poema escrit per Juan Carles.
17 – 6 – 10 – Data aleatòria.
Aquest dia el va presentar i recitar
davant el grup comarcal de gimnàstica
de la gent gran en el local de la Llanterna de
Mora d’Ebre en la festa de cloenda del curs patrocinat
 per el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
L’autor figura com a monitor del grup de
Ribarroja d’Ebre i com tots els altres
 components  amic i company del nostre
fill Josep Anton. Gràcies en especial a l’autor
....................
M’agafo a la terra,
M’aferro a la vida,
M ‘enlairo cap al cel...
Respiro “sabiduria
Córrer per la meva sang
La saba, font de vida
Flueix l’alegria
Tot just quan ella arriba.
Omple d’energia
El meu cor des d’aquest dia.
Brolla la felicitat
D’avui fins l’eternitat
Neix la flor de la vida
Fruit de la meva llavor.
Enlluerna els meus ulls
Quan espetega l’amor.
.........................
Amb seu estil desenfadat i sa humor...
Segurament les últimes fotos que jo vaig obtenir d'ELL i a Rasquera
En el centre l'amic Juan Carles, junt amb altres. És la cloenda de l'any 09.
De la del 2010 no he pogut obtenir-ne, cedides, fins ara.
La nostra famìlia no hi va assistir, no teniem coratge per afrontar un moment tant emotiu
en que la dedicació a ell i  la seva  feina feta va ser notòria i exaustiva.
Avui, precisament, fa cinc mesos del seu decés. 
A TOTS l'agraïment més sincer.


divendres, 30 d’abril del 2010

CINQUANTA ANYS JUNTS...

foto pròpia.- Anton, la cunyada Mª Lluisa i la mestressa Teresa en la celebració de la comunió de la fillola Tamara.
 Avui hauria sigut un dia per unir-nos tots en l'alegria... Ara...Que voleu que us digui.
No per això es merma l'estimança que ens profesem com a beateria, però el condicionant possa les instàncies en un lloc que ningú esperava... Si jo  tornés altra vegada a aquest mon, buscaria una persona com la que tinc encara al meu costat, que es dòna en tot i per tot per a mi i la seva família i al pròxim que pot atendre, com sap ella que jo hi estic al seu costat pel que sigui necessari.
Passarem el dia treballant i recordant... Encara ens queda un xic de felicitat en el que al costat ens criden .- IAIA, IAIO,... son el tresor que em de tirar avant amb totes les nostres forces...És la nostra fita . 
Gràcies a tots els que em llegiu. Anton.  
30 – 4 – 10
Amb el neguit propi
de les coses vives
tinc el delit de flam
que crema el meu tronc...
Arrelat un dia
amb altra soca mare
avui celebraríem
el CINQUANTA jorn
de nostre feliç encontre.

L’INSTANT que balla sempre
i que no avança paraula
en els seus fets,
va segar amb xurrac
el més perfecte brot.
I, ara, fa falta la fullada
que a tot vent vivia
i ens ha deixat, sols, tres rames
- tija mare i dos flors –
en l’abandó.
ELL, que d'aquest perfum vivia,
l’han arrencat
quan tots aquí, AVUI,viuríem
La festa del més bell record.

dissabte, 24 d’abril del 2010

EL MEU SANT JORDI ... els atletes també escriuen,J.A.Fortunyo i R. Sabaté

El meu particular Sant Jordi és donàr-vos a conèixer aquests dos llibres . Els primers d'aquesta matèria escrits  en la seva llengua vernàcula, el CATALÀ. Junt amb el seu amic varen assolir una fita que potser molts a la seva edat no haurien ni pensat en dedicar-hi hores i hores per fer uns vertaders manual per atletes, entrenadors o amants d'aquesta disciplina.Es un llegat que ell tenia com a promotor de la idea com una joia de gran valor sense menysprear en el més mínim el treball del seu íntim amic Raül


En les dos fotos de la portada figuren alumnes seus de l'escola CEIP EL TORMO. La primera en l'estadi de Montjuic, un símbol per a ell amb moltes condicionants, En la segona en la carretera del poble. Molts d'ells assoliren en la pràctica medalles en els concursos escolars de la nostra nació catalana. Crec que era el premi que els prometia per el seu esforç en la sana lluita de l'esport tant estimat per ell.
............................
El nostre fill  JOSEP ANTON va escriure junt amb RAÜL SABATÉ dos llibres tècnics d'Atletisme editats en el seu dia per l'Editorial DILAGRO de Lleida.-- Anton.



dijous, 15 d’abril del 2010

ERA EL FANAL BEN PROP ... foto -assumpta - Secrets Compartits


L''últim comentari que vareig possar al blog Secrets compartits, que ens diu que el tanca indefinidament. No se la causa i respecto la seva decisió, més caldria, però em sap greu, molt de greu... Hi tenia afecte als seus llocs i no cal dir a la seva persona. No em resisteixo a pensar que se'n en va i ens deixa sols... Persona que s'ha fet estimar em porta desconsol.Anton
-----------------------.
Era el fanal ben prop
penjant paraules a l'orella
llençant guspires de goig
i xarrupeig d'ocell que vetlla
desgranant el panís groc
com pa en boca que omplena
desoris de terme i conhort
amb l'amic que li diu pena.
Ai fanal, en llum color
dia i nit em meravella
teva veu plena de sons
guiam temps, ma fe en tu és cega

dilluns, 12 d’abril del 2010

ESTIC SOL I QUIET.............foto Tere Balañà



9 – 4 – 10
Estic sol i quiet
en la solanada.
No em sento pas sol
a orella canta arbrada
oliveres, alzines i pins
i el soroll de la gatada
que miola per telades
senyalant  el seu govern
de zel prop ja la vesprada.

Que no vingui l’escurçó,
que no vingui la ventada,
que no vingui el rou gelat,
que no vingui a cap casa...

M’han deixat molt mal record
M’han destrossat cos i ànima.

diumenge, 11 d’abril del 2010

DE LA FLOR ESDEVÉ EL FRUIT ... escrit de Miquel de El pes de la paraula


Miquel d'EL PES DE LA PARAULA m'ha enviat aquest escrit. 
Avui la flor sembrada ha esdevingut el fruit. Molts varen començar amb ELL, molts seguiran el camí que els marcava, els seus consells, les seves formes, les seves idees... es faran persones en la lluita de la vida,corrent o caminant... GRÀCIES FILL PER EL QUE VAS DONAR. Anton.
----------
Avui des d'Ascó, hi ha hagut molta gent que ha pensat amb el teu fill, vull enviat-te aquests quatre mots que han volgut copsar quelcom de latent entre aquelles grades, i el que segur ha pensat el meu fill en el moment de recollir l'argent.

Molts d'aquells que ell va entrenar avui ha recollit moltes medalles, com veus la vida segueix, però com saps quan es planta la llavor amb el nostre esforç, en qualsevol moment en pot sortir el fruit, i aquesta primavera n'han florit moltes que refulgents enlluernavem al sol de la tarda els pares i avis que hi erem.

avui el meu fill ha guanyat la seva primera medalla en uns jocs de la ribera, allí on el Josep Anton el va dur desde petit, sempre n'he estat d'orgullós pel seu esforç, però avui, perdona'm n'he estat més i volant amb el pensament li he dit al teu fill, ho veus que n'és de tosut, avui que hi ets, ho ha guanyat per a tu, la primera, ara que ja marxa de l'escola, allí on volia competir, a la velocitat.
segurament no n'hi haurà més, però avui el collonut, l'ha guanyat, i dis-me que no era per...


Avui entre fanfàrries
i aplaudiments,
entre ànims
i cridòries,
curses,
salts,
tot allò
que era la seva vida,
he trobat a faltar
el silenci,
un minut,
un record,
unes paraules,
per algú
que ja no hi és.
D’entre tots,
molts dels que van beure
del seu coneixement,
que van escoltar la veu
que els guiava
i seguir els consells,
s’han penjat guarint-se
de l’esforç,
un metall al coll
i escoltat el nom volant
per l’aire del recinte,
aclamats i immortalitzats
amb imatges
i en records,
focus d’anècdotes,
tal com ell visqué moltes cops.
Avui un aprenent,
s’ha esmerçat en l’esforç
i en una cursa innocent,  
d’infants,
ha guanyat l’argent,
no ha pogut fer-hi més.
Qui no em diu
que per un instant,
el seu pensament ha volat
fins un cel,
de joia,
d’il·lusió,
on ha establert el seu setial,
qui el va ensenyar
a lluitar per guanyar,
encara que no fos la finalitat.
Orgullós m’ha mirat,
tocant el metall,
m’ha il·lusionat per un moment,
imaginar-me on era
el seu pensament.

dissabte, 10 d’abril del 2010

JAU PEDRA HIRSUTA, L'ONA ... foto de la Zel de Ara mateix


9 – 4 – 10
Jau pedra hirsuta,
l’ona damunt teu balla
i et conforma figura...,
pit, braços i cara.
Neixes a nova vida,
aixecaràs l’estàtua
i seràs verge impol·luta
presidint mar i platja.
T’encimbellaràs com nosaltres
seguint destí de qui et mana...

Quan sigui el temps
el tsunami maleït
et rebentarà pit i cara
i seràs en el retorn
pedra ajaguda,
sense goig,
a la platja.

divendres, 9 d’abril del 2010

DAMUNT LA CADIRA...foto de la Montse Subirats

8 – 3 – 10
Damunt la cadira
he deixat la cuirassa.
col·lectius militaristes
que em tenen cruspida
la realitat de l’ànima.
Anava tapat amb ella,
m’he l’he treta,
l’he deixada...
Em presentava com molts
amagant meva façana.
Ni ulls, ni veu té l’artefacte,
ni pensa...!!
Sols sentiments
empeltats i col·lectivitzats.
Jo que vull el pensament
per pensar...
i els sentiments per sentir,
barrejant-los si s’escau
per parlar, per llagrimejar.

Ara soc individu
que se’n en riu de la cuirassa
que ens posen per no pensar
i per sentir el que ens manen.

dijous, 8 d’abril del 2010

OCELLET VALENT ... foto -assumpta- de Secrets Compartits.


7 - 4 - 10
Ocellet valent
has perdut la barca
amb tes pertenences....
Et queda la bova
d'immensos records
que et sostindran potes
del teu, ara, neguitós viure.

Ocellet valent
mira el riu com no para...
Seus instants son breus
però s'uneixen
a molts altres moments
que el deixen viure.
..........
La sempre generosa Carme
 de Col·lecció de Moments
hi possa el seu preciós granet.
-------
Ocellet valent
no oblides la barca,
ni tampoc el rem.
I des de la boga
mires els moments,
i la vida i l'aigua
i altres viatgers.


Bon dia, Anton, una abraçada.

(Per aquí... també en diem boga... ves per on!)

dimarts, 6 d’abril del 2010

L'INTIM AMIC ESCRIU A LA VEU DE FLIX. ... foto inauguració Camp Clar- Tarragona


EN RECORD DEL MEU INTIM AMIC EN JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.
                                   ....................................................................
ESCRIT DE RAUL SABATÉ PUBLICAT A LA REVISTA LA VEU DE FLIX..
Març 2010- copia 4 – 4- 10
-------------
Fa uns dos mesos, després d’anar a córrer una mica a la pista d’Ascó, Josep Anton va patir un infart. Tot i que els serveis d’emergència el van reanimar, va estar cinc setmanes lluitant a l’Hospital de Bellvitge. Finalment, fa uns deu dies , ens va deixar a l’edat de 45 anys –( 5 – 3 – 10. )

Penso que si busqués gent de Flix per a que et digués una sola paraula, que si remenés a Ascó, ho demanés al Molar o a la Fatarella, preguntés a Móra o com no, a la seva estimada Torre de l’Espanyol, aquesta paraula on coincidiria tothom és GRÀCIES.

Gràcies pel temps dedicat amb tantíssims xiquets d’aquesta comarca a ensenyar-los els valors de l’esport, que son els de la vida; constància, superació, saber guanyar i perdre, millorar, observar, disciplina, respecte, orgull,compassió, sentiment de grup. Gràcies per fer d’on som un mon millor. Realment has fet molt més tu per vertebrar aquesta comarca amb una feina modesta que possibles polítiques de territori.

Amb Josep Anton passava una mica com amb el seu poble, tothom sap on cau i que s’hi fa, però pocs el coneixen bé... També, lligat amb el seu poble, diré que jo sabia que als de la Torre se’ls diu raboses,, per allò que son molt espavilats, i quan vaig conèixer  el Josep Anton, ara fa vint-i-quatre anys, vaig entendre que era un nom molt encertat FORTUNYO, com molts el coneixíem també, vivia tant intensament que sembla que  tot allò responia a un gran principi : la vida està per viure-la.

Sembla que res no era casual en la vida de Josep Anton : fins i tot s’enorgullia d’haver nascut un 11 de setembre i sembla que així podia lluitar amb més força per la terra que tant ha estimat, concretament ens deia ell, la terra que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja que ell, independent de l’entorn, tenia les coses clares.

Tots els xiquets que han fet atletisme al col·legi, les que anaven a gimnàstica o a ioga, o molta gent vinculada al futbol comarcal i de les institucions coincidim en que FORTUNYO s’ha fet estimar. Ha estat entranyable i per molts dels que ara pugueu llegir això, una referència en molts aspectes de la vida. Parlant d’ell amb un amic comú que el carisma de Josep Anton rau en que conjugava amb una sola persona a un savi i a un xiquet , de quaranta cinc anys, però un xiquet. D’aquest xiquet tenia la frescor de l’acudit en una resposta o en una idea, o era un xiquet quan sabia preguntar-se el per què de les coses, trencant els dogmes que sovint seguim sense plantejar-nos. Del savi tenia la  impressionant capacitat de lluita . d’ELL he après que si caus set vegades, te n’has d’aixecar vuit.

Ell volia córrer, però no pas córrer maratons ni cap prova de resistència, ell volia córrer al 100%,
al màxim, i fer atletisme de velocitat als anys 80 era propi d’avançats al seu temps. Però això no va ser obstacle i tampoc no ho va ser no tenir cap pista d’atletisme a la vora, ni entrenador, que el club més proper fos a més d’una hora de cotxe... De fet, el grupet t’entreno se’l va fer ell enganyant-nos a uns quants... Tampoc un infortunat accident de moto el va apartar de la seva passió i, de fet, ha arribat als quaranta cinc anys seguint en competició. Del xiquet tenia la sana capacitat de fixar-se amb els detallets. Els qui el coneixíem bé, sabem com era d’insistent fins aconseguir aquell detall que a nosaltres potser ens havia passat per alt... Diuen que ser feliç és justament això, apreciar les petites coses que tens. És per això que simplement parlant una mica amb ell ja ens feia sentir més feliços, i no més cal conèixer a la seva dona Manoli, o a sons fills Aina (12) i Pau (5) per veure que és així.

La seva part de savi es reflectia per la seva clarividència i constància.

Un dia em va dir... T’he n’has fixat que no hi ha cap llibre d’atletisme en català?. Vam estar més d’un any i mig per treure’l a la llum i tres anys més per el segon llibre (Nota.- el primer sobre les arts de córrer i el segon dedicat a les tècniques de salt... una enciclopèdia escrita amb passió per dos atletes catalans que no volien haver d’explicar a d’altres el seu amor per l’atletisme sinó en el seu idioma matern. Anton). I estic molt orgullós de poder dir ara que em va encantar que, els dos junts... pràcticament hi perdéssim diners.

També en l’àmbit laboral va aconseguir dissenyar-se una manera de viure basada en la gimnàstica de manteniment, el ioga, la preparació física, l’atletisme i els esports que diferia de la tradició familiar. Sense renunciar gens a aquesta tradició va poder viure fent allò que de ben jovenet, ja va ser premonitori que es guanyés els primers duros apostant qui corria més en quaranta metres, si ell a peu o un amic en moto.

Mai t’ho he dit, Josep Anton, però et considero un dels millors atletes del mon. Per aquesta consideració no calen pas títols, ni marques mínimes, ni medalles, simplement els teus valors i actituds són els que t’ho fan ser i en la mesura que aquests valors i actituds els sapiguem fer nostres... Si sabem agafar el teu relleu i podem donar-lo  a les futures generacions, tu seguiràs amb tots nosaltres per sempre més.  RAÜL SABATÉ I CERVELLÓ .- Transcrit a Word : Anton.

divendres, 2 d’abril del 2010

DE LA VEU DE FLIX ... escaneix d'un article dedicat a Josep Anton Fortunyo Escoda



Nota.- La camiseta disenyada per ELL mateix, hi consten ben visibles els seus amors a la TERRA.
La  bandera catalana presidint els noms del seu poble LA TORRE DE L'ESPANYOL, la comarca LA RIBERA D'EBRE i la seva nació CATALUNYA.
També en feia gala d'haver nascut l'11 de setembre...- Anton.
El Miquel un amic del meu fill i ara que 
també compartirem amistad ens ha enviat els documents que LA VEU DE FLIX ha editat. Avui inserto el que podeu llegir. Gràcies a tots els que feu possible coneixer el vertader esperit d' ELL.
.................
T'he m'has perdut
mentre dormia
el son de la tranquilitat.
I, ara, no hi haurà son
que em consoli...
Et trobaré en tot
quan has deixat.
Allí dormiré tranquil
al teu costat.

dijous, 1 d’abril del 2010

FULLA DEL LLIBRE DE MA VIDA... foto -assumpta- des dòn neixen els somnis.

foto - assumpta -
1 – 4 – 10
Fulla del llibre
de ma vida plena
has saltat del arbre
que t’acollia amb be...
Entre blanc de núvol
i de neu impol·luta
vols conservar-te sempre
ja en nostre hivern.
Tu que verda
donaves a mes ulls, vida,
que incisiva de parla
explicaves teus anhels,
ara, fora de l’arrel
que joiosa saba et conduïa
seràs empesa, un dia,pel vent ?
................
Un dia vindrà el sol
I la neu desfeta
Et deixarà volar
per Terra i Riu
com un ocell

dimecres, 31 de març del 2010

ESTAS LLUNY O AIXÒ EM FIGURO ...... foto imatges google

foto imatges google
30 - 3 -10
 Estàs lluny
o això em figuro,
Cobert per la boira
que no parla i t’encongeix
et dibuixes en un marc
que engoleix i arrambla
figures i destins

Encen el foc
que marxi l’escabellosa
i retorni la pau
amb sol de bon matí

dimarts, 30 de març del 2010

NO MARXIS ENCARA... foto de la seva esposa Manoli



29 - 3 - 10
No marxis encara

que la llum del capvespre

et dibuixa en el portal...

No marxis encara

que tens dubtes per resoldre

abans de marxar...

No marxis encara,

no ens facis mal..


No marxis encara
que tens molt per fer...!!
Portar a terme les dues obres
que vas començar
i no deuen quedar endarrerides.
Son bandera i escut teus
per plantar-les en teva Terra,
navegar-les pel teu Riu
i que siguin crit de festa
I joia del teu concert...
No marxis que encara
No és el teu temps.

Per tu marxarem nosaltres
TU, acaba el teu quefer.
................
Però el destí mai escolta
nostres raonats consells...

dilluns, 29 de març del 2010

DINS DEL POU ESTRET I FOSC....imatges google

foto imatges Google.liberaten.com/
28 – 3 – 10
Dins del pou
estret i fosc,
m’havien aclofat,
no em podia moure.
Tenia por de tot,
cap corda m’ajudava
a grapejar
de dits i peus
a veure la llum
i vent a cara.
El sentiment plorós
a peu descalç rondava
i la clepsa ressorgint
va collir-ne boja
els records...,
i el meu esperit
flotant pujava
a seure en el brancal
on pou calmaria set
i seti al cos daria calma.
Benvolguts records
vius, latents...
d’ells ompliré el pou
que em salvin
de la negror espesa
que vol engolir-me...

diumenge, 28 de març del 2010

ON TINC LA SOLUCIÓ... foto imatges google



27 – 3 – 10
On tinc  la solució
Del meu problema?
La font no raja,
El cel no plou
la ventada
eixuga el mullat
i el sol evapora
cada instant...
On tinc la solució
Del meu problema?
Sort dels amics,
Sort dels companys
Que m’obren seus cors
I em donen l’abraçada
De germà sincera .