dilluns, 31 de maig de 2021

 4.- 29– 10 -10

No hi ha cap descripció de foto disponible.
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
( L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...
- Volant vinc a taula.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Antonio Fortuño Sas
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
( L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...
- Volant vinc a taula.
Antonio Fortuño Sas

diumenge, 30 de maig de 2021

L'ESCALA DEL TEMPS

 3.- 28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten

el cant dels núvols.

divendres, 25 de desembre de 2020



La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14. 

dimarts, 22 de desembre de 2020




 A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVA VIDA, que avui

em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla...

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 22-12-20.

diumenge, 20 de desembre de 2020

L'ENVOLTORI

 




20-12-20

Heu, hem llençat l’envoltori del regal...?

El gos l’ha mossegat paper i lligam.

Ell l’aprofitarà com una joia

el que nosaltres donem com inútil ja.

Podem llençar el vestuari, sols és envoltori

i fa confondre a qui som cecs o ens hi apropem.

Veure l’extern ens subjuga al considerar

el complement que tapa la sorpresa que voldríem tenir.

Quan havem el regal desembolicat

caiem en la sorpresa sublimment alegre

i ens enjoiem i fins el cor bat descontrolat...

Volem nosaltres el contacte, no que el paper

sigui l’ínclit personatge que s’apropiï del goig.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 20-12-20.

dissabte, 19 de desembre de 2020

EL PARAIGUA

 



19-12-20.- AL PARAIGUA.

L’havien instituit objecte de culte contra el sol

i pluja, no pas pel vent que corregués

fent volantins amb el fullam sec d’arbriu…

Privar-se’n d’ell i la seva delicada pell

havia de suportar i lliurar-se de la cobdícia

de la cremor de la llum…

Ara, en la vertígen de la calor li anava bé

amparar-se en la robusta frescor

del arbriu servint d’ombrela o paraigua.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-19-12-20.

diumenge, 13 de desembre de 2020

 




Avui, Festa Major de la Vilella Alta... De joves deiem :Santa Llúcia gloriosa, guardeu-nos de pixar tort. ( equivocar-se). Un més gran que nosaltres,aquell dia es posava de rigorós hivern, fes fred o bon temps. Samarreta i calçotets llargs i apelfats...Ja el vaig veure suant l gota grossa... camisa de mànega llarga, jersei doble, americana i abric...i un mocador per eixugar-se front i cara... Un espectacle... per que quan arribava el ball de vermut o el de tarda i nit... allí hi plovia, però ell, tossut...l'any que ve, ai, fill, que faci fred i bona glaçada... // Records dels divuit anys...anton.

13-12-20.
Cantar afinat.
El problema de parlar be i que s’entengui
i que no es vagi forfollant
i no deixant entendre res
em sembla primordial.
Que es vocalitzi i s’exposi el contingut
i no anem passant per la maroma
quan per terra,sense obstacles,
ens en podem assabentar plenament.
Ens netejarem les orelles de mentides,
errors i falses veritats i caminarem
per sender on no s’escolten
ganyols de gos ni miols de gat.
Que ja som grandets i la innocència
fa anys que va quedar a voral de camí.
I poques vacunes ens falten
per entendre els desgavells interessats
que se’ns volen encolomar.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 13-12-20.

dissabte, 12 de desembre de 2020





12-12-20   

Quan calles la saliva no es sent pas heroïna.

La boca, la llengua sense aquest oli

potser explotaria tot i no honrar-se parlant.

Sap que la necessiten i es fa valdre

fins, de vegades, es llença al buit,

surt de la boca i es troba al terra embrutant-se

o en lloc de vestuari fi o raspós

o en galta o ull que espera lubrificació

que sense voler-ho li arriba a suavitzar

la pell aspra o suau...Escopir, vaja paraula !!

Si no es sent alabada i surt esverada

hauria de pensar que li poden tornar el fet.

ara que amb una salivera podem saber

si la malaltia ja ens governa...

Haurem de dir-nos: - No malgastem la saliva...

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 12-12-20. 

divendres, 11 de desembre de 2020

 

10-12-20.

 Destruir per desprès obligar-nos a construir.

Fatalment posem el peu en una peuada

i xafem l’edifici que altres fabricaren

i ara no ens agrada...

L’intel·ligent fer dels que ens precediren

de conservar ha trobat

la conseqüència expansiva

i es prepara la ventada que assoli

física i mentalment l’establert.

Tenim, tocant-nos el clatell,

un ser que ens vol deixar a voral

amb força inusitada...

El vergançó el te a ma i el mou

sense pietat ni delicadesa

estovant la llana : cric, crec...

El matalàs el farà nou i tou...

Ara, haurem de lluitar

per poder jeure tranquils...

Una espasa ens pot liquidar

i una agulla ens pot salvar.

I si fos sols la espasa, rai...

Hem volgut assolir i assolar

i ara el problema és construir

i curar... Quan comencem?

Quin grau de culpa tenim

en tot el que ens ofega ?

DE REBAIXES 20.-T.E.- 11-12-20.