Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 d’abril del 2018

QUE LA SIMFONIA... aquarel·la


96.- 6-4-18
Que la simfonia sigui tresor de la veu
complaent-s’hi l’airet en el ramatge.
En mig de la bosquina
el concert del fullam i el bec.
S’han posat d’acord
arbriu i moixonada...?
Rajos de sol es mengen ombres
i ombres masteguen clarors.
La fantasia no calla en el llibre
que obert, predica idearis.
Una font compassa el rajolí
i herba i flor de tija llarga i curta
xuclen a petons l’aigua que corre.
Un escarabat fematé
veu que ha perdut camí d’estable
i encantat no creu quant sent...
Serà veritat la melodia
que escolta, ell que es tot brutícia ?
Hi ha un altre mon que el seu ?
                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-4-18.