193.- 14-7-18
S’havia endormiscat i no pensava en res
i es tenia per joiós en aquell ser o no
ser.
Els finestrons dels ulls abaixats
com persianes restaven claror del lloc.
Mosques i mosquits tenien altres batalles
i la quietud complia els seus deliris
i sense un xorrit, era tot una bassa d’oli.
Per fora orenetes i pardals feien via
per aquell cel de matinada net i polit.
En els nius la catxipallada bellugava
bec i potes esperant l’almoina dels pares
i tot rutllava amb cura i sense massa
neguit
amb la primera pixarada dels gossos
senyalant territori i gats de llom
i cua estarrufada contra els enemics
ancestrals.
Un home amb animal amb sàrria l’abeurava
junt a altre junyit al carro a punt de
marxa.
Començava la gresca del treball per la
plebe...
La catxipallada com jo, gent innocent
dormiria un poc més i no daria feina, de
moment,
a les àvies que cuidaven del aviram del
corral
i de rentar la cara i genolls dels futurs
homes
que anirien a aprendre allò de Sa-po,
Ra-na, Gra-no-ta.
I amb aquest saber llegir construïen
aquella plèiade de nous
treballadors...
DE REBAIXES 18.- ANTON.-
T.E.-26-8-18
.............
194.-15-7-18
Va sentir i escoltar amb cura
aquells espetecs que il·luminaven el cel.
L’explosió tapava orelles
i les guspires simulant paraigua que es
desfeia
li queien fets cendra desprès de curta
vida.
Caigut. Aterrat a terra una guspira
davant seu li dava la ma.
Ara té amistat i nou viure.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-26-8-18
...........................
195.- 16-7-18
Va apagar els llums i tot a fosca era orb
Mai pensà en eixa circumstància possible.
S’havia trobat, aquell matí amb una persona
cega
La natura ens porta a col·legir estats
límit.
i quan els tenim al davant ens espantem:
-Podria ser jo aquests que seus ulls no
perceben...-.
Aleshores, ve el desgavell dins la clepsa.
Circular sense la visió ens para els peus
i les mans toquen vores, podem caure si avancem
i ens ve la por que pot dur-nos la
desgràcia.
L’arbriu, el rocatge ens veu clarament ?
Pensem que veient-hi podem ser-ho per
ignorar ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-27-8-18
..............
196.- 17-7-18
Volia escriure un vers que cantés glòries
i tot li anava en contra,
Clar que pensar que seu cantar fos afinat,
ja podia dur-li disgust important.
Què en sabia ell de dipositar paraules
que tothom podia comprendre ?
Faria que el diccionari fos visitat ?
No es creia superior a ningú
i si feia anar a mirar el llibre, què dirien?
Que era un incomprès orgullós
que no dava facilitats a tothom.
Pensà en escriure trenets com feia
i ningú el posaria a cap de llibre
DE REBAIIXES 18.- ANTON.-
T.E.-27-8-18
...................
197.- 18-7-18
Volia volar.
Tenia l’ocell
dins del cap.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28-8-18
...............
198.- 19-7-18
En el brodat que t’abellia
posava al descobert la teva pell...
Una pell de paraula viva
que en el brodat la agulla
encisant-se foradets hi feia
per que la nuesa jo contemplés...
Vaja miracle em regalaves
al vestuari es confonia
amb teva excelsa pell.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-
28-8-18
......................
199.- 20-7-18
Mataran el canari groc
per que és groc o per que canta ?
A un primigeni color
el destrossen sens pietat
o a un cant li neguen l’aroma
d’un color que te veu
per que els sords escoltin ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-
29-8-18
.....................
200.- 21-7-18
Treballem de dia i de nit per ser pobres
I no acceptem que ens ho diguin, i, és
veritat.
La riquesa la tindrem en l’amor als demés,
el sacrifici d’estar en pau fins amb els
contraris
DE REBAIXES 18.- ANTON.-
T.E.-29-8-18
