EL CARAGOL
JOC LITERARI 143 .- Proposta de J.M.Tibau.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
14 – 1 – 10
..............
Era temps de guerra. Casa seva, un casalici, l’ocupaven les forces com a caserna. La família hi vivia entre ells
Rondava per tot arreu com si fos l’amo, tots el respectaven, era el menut de cinc anys. L’anomenaven el CARAGOL..per que tant se’l veia amb banya fora com era amagat.
Recorda que s’enfundà en la jaqueta tronada del comissari polític i s‘endinsà en el passadís. Baixà les escales arrossegant ...la baluerna
A seva edat poder anar vestit amb roba de grans era un orgull.
Arribà al final de l’escalinata com un Napoleó i que no sabia que hagués existit mai. Quina orgullosa passejada...!!! Els soldats que trobava el saludaven com si fos un general, tots es quadraven.
Allà al lluny prop la balconada que dava al terrat la seva mare l’esperava. Arrencà a córrer, ensopegà i caigué més llarg que no era.
Mil mans l’aixecaren. No va plorar. Seva mare el deslligà de tants braços i li esmerçà un petó florit que encara recorda...
Havia estat estorat ... Després vindrien els trets que no el travessarien, el guardava... l'escut de la mare... Pobre CARAGOL
