Davall de la florada
vasets menuts d'or s'encanten
amb la bellesa blanca de l'abre
fantasia de llum de fada.
Atapeit com rusc d'abella
ha florit la rama excelsa
cantant fluits vents d'innocència,
escampant llum, fanal, a terra.
Com cap de vell,
blancor de cabellera
expliquen al cel i a la Bruixeta
tot el neguit, tota falera,
que no vingui fredorada
- gotes de pixum de nit, gebrada-
i trenqui tot l'encís
de ser-ne robí encés,
melor d'abella
per llavis verges de princesa.
