...i
amb la bandera enlaire creuria el pont.
Poc
l’influiria el vent que crema paraules,
que
anorrea pensaments fent callar vent dolç,
Ho
tenia clar que el camí ja no retornava
i ni
raid ni raier omplirien les arcades de brossa
i
embravirien la corrent contra la construcció...
L’obra
era segura i per fi el diàleg ple de contingut
l’esverava
a complir els deures assolits any rere any
en
la lluita serena enquistada dins seu i
pròpia voluntat.
No
callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,
musica
apresa d’avantpassats que construïren aumedines
per
creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs
Que
el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,
Ara
tenia el pont físic, mental, d’esperit...
Projecció
assolida en diàleg amb companys, amics, germans...
Ara,
tots a una creuarien el pont per ells fabricat...
Que
els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!
Tenien
la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...
DE
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.
.......SILENCIS
53.-
Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia
