NO SABIA SI ERA PITJOR... aquarel·la

No sabia si era pitjor

Tenir fred o estar cansat

Fred de fred i cansat

Quan els braços cauen

I les cames no et sostenen.

Què carai, és va dir la joventut !!

Va voler provar-ho

I se’n anà ben abrigada a la festa.

Una corrua pels carrers.

Botar i salar com llagosta...

Quina calor ! ...i es va traure l’abric.

Am el seu ventre plenet

de líquid golós i bombons ,

no resistia el sacseig..

Poc es dava compte que s’allunyava

De la tenda on deixava el tendal.

Suada, mig morta, cansada...

Com un flam tremolava

Al aquietar aquell tràngol

I sentir l’airet fresc, fresc...

Aleshores... i l’abric, on és ?

I ara tindràs el rei fred que t’estima,

I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...

I aquell màgic cansament

A qui  sempre dominaves

Ha llençat totes les cartes

I ara a l’escapsa et trobes vençuda...

Qui tingués abric i llit... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14

491 .- NO TINC LA POR AL FRED... foto pròpia i google imatges

foto pròpia

foto google imatges

12 – 1 – 09

No tinc la por al fred

Quan ton caliu brolla,

Quan la fantasia es mou,

Quan la il·lusió ens empara,

Quan el camí és segur

I l’espardenya es clava

En el sender segur

Que camina calma.

No tinc la por al fred

Quan ton aire dolç em frega,

Quan els dits en teus dits clouen,

Quan estem prop del focardal

Asseguts a l’escó dels sentiments

Que ens mou la vida.

No tinc por del fred...

BES DE FRED I FOC.

Conjunt de floquets de neu damunt les flors, donarien el contacte suau, el regalim de papallona

insinuant acoplament. Les tijes aguantarien el resó de veus folrades

del fantasiós contacte.

Les fulles aplaurien amb fe el moment.

L'arbriu s'extremiria oint el musical solfeig de sospirs a plena llum.

I el cel baixaria son mirall per captar i captivar el moment.

El contacte ple de flor i neu era un deliri que no s'apaivagava amb el gel.

Per dins la flor escoltava el martiri del foc

que la tija pujava des de les arrels.

El bes extrem de fred i foc

inundava el jardí al ple.

--------------------
BES DE FRED I FOC.

Escrit d'Antoni Fortuño Sas - 20 - 9 - 08.

-----------

La flonjor de la carn s’enduriria
Com nervi tens en esforç complagut sagrat.
La finor dels palpís, l’alè colrat junyit d’alegria,
Passaria com ploma blanca, mel a destall.

Resort i ressò de pells unint ses rimes,
Parla dissolta, escorrialla d’anhel constant
Complauria els dos cossos, rialles primes,
Que sabien d’il·lusions i fantasies reals.

Núvols plujosos que boira fina porten
Suarien en dermis rosa embolcallant
Com tovalloles de brodats que es comporten
Generoses ànimes que es consolen i els plau.

Environats en la suau finor aimada
Sabrien les mans resseguir-ne seu camí
I consol durien a carns com pulcre rosada
Que pell a pell en serven el bes exquisit.

----------------
----