ACOLLIRÉ EL BLAT... aquarel·la

Acolliré el blat de teva paraula

en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós

que em porti la incessant melodia

que penetri per donar-nos pau.

Escoltaré el teu fraseig que camina

encavallat en la nuvolada del ventijol,

Oh !, quan s’esplaï  quan de gaudi

la lletra que supera el batec del cor !

L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...

Quanta delícia en un sol instant.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.

...........SILENCIS

24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.

Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...

POETES DE SECÀ AVUI QUE PLOU...

La porta i pilar aguanten la requesta,
Però on tenen el cap els dos poetes de secà?
Avui plou i la terra fresqueja,
que veuen eixes penses que del nier han marxat?
Conjuguen verbs eròtics o funambulistes ?
Destrien lletres pensant si rimaran?
Els han captat molent el blat per fer farina
que usaran en el coc rapit per lliurar ?
Ai, que em penso, que estan en la mongia
esperant comís que arribi per ventre atipar.
La catifa n’és feta i abans que plogui...,
Podem mirar-la.
Abans... que l’aigua rellisqui, Oh !!
Prenent dibuixat.
El dos poetes no gosen mirar-la
No sigui que destrossin el treball.
I els sobten pilar i porta
Com cancell que guarda
De la pluja que ja cau
I una simpàtica noieta
la seva càmera de fotos ha disparat
Eternitzant el moment de nimbe
De dos poetes descuidats.

--------------------

NOTA.- La Mariona que sempre té la càmera apunt ha fet aquest obsequi,

en el dia de les CATIFES - com diu ella - pasades per aigua.

Fa dies de tot això, però ha arribat a terme. Anton.