------
27 – 8 – 11
La frontissa del ahir i del avui
Sosté la porta del seu alè.
Pedra cobrint paret.
Porta, forat obert al cel.
Avui calla el sofriment.
Tanca el compartiment
Com esperit nu de les ombres.
Retorns que retornen dèbils
S’ageganten a les lloses
I les passes d’ahir marquen
El diapasó del so present.
