De la Zel de ARA MATEIXhe pescat una foto que he convertit en aquarel·la per a ella si té el gust d'acceptar-la. Hi veig uns elements de la seva personalitat. la força magestuosa de la terra, la seva impronta de possar la punja en el lloc que fa mal al que es burla de tot, la mar - l'aigua -aquest element pur que escampa arreu idees i fets i el cel, amb ses il·lusions i fantasies de colors reflexades en el bromall d'un pensament que eteri es materialitza en la paraula feta escrit que sempre domina donant-nos l'empenta per progresar en el bé de tot. Ariet de la paraula ens beneeix en cada frase, ens estimula en cada mot... Que més diria que tots no vegem en aquesta criatura que tenim la sort de admirar i gaudir entre nosaltres ? Anton.
2O – 7 – 10
Melodia de capvespre al mar
quan les il·lusions del dia clouen
i deixen en la pensa la mítica
realitat d’un somni que esperem.
Tot s’enfosqueix amb deliri de nit.
En l’aigua el cell, en terra la fosca
reverbera mil punxons de defensa
d’unes idees covades en la llum plena.
Punxent reixat del cervell que pensa
estriparà el bes del sol a posta
i reposarà esperant nou llibre
d’arcans que ressusciti seva llibertat
en una eternitat de claror.
El sol en son cau de nit es bressola
entre l’aigua i el bromall
estenent seu mirar de vida a doll...
Calleu, que dorm la paraula...
Esdevindrà demà bandera de crit.
