110.- 20-4-18.
Estic buscant per la muntanya el penó
que vaig perdre un dia de lluna blanca
i m’han fet cap a ma unes roselles vermelles
que com ocells volen pel prat neguitoses
fins trobar el perfum de la farigola boscana...
Amb ses ales s’han refregat, fent llustre,
i collint l’olor que el vent els va prendre...
En el coll del bordó com esperit vaporós que vola,
una ginesta florida al ple ensenya el groc
que han empaitat ses rames amb flors obertes...
Tinc els dos colors que perdia un jorn de lluna blanca
Els hi he dit: - Per què no em refeu la bandera
que lluitant contra la tempesta em fou arravatada ?
Avui, tothom em veu cobert de ginesta i rosella.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-4-18.
