23 – 9 -10
Sabem que no hem parlat,
preguntat, inquirit quan
... ja és tard ?
Sabem que no hem dit,
explicat, definit quan
.... ja és tard ?
Sabem que no hem escoltat,
prendre esment, exaudit quan
,,,, ja és tard ?
I, quan és tard...
impossible el retorn,
On teníem el moment distret ?
Era orgull o suficiència ?
Esporuguit en la inconsistència ?
Era, ... ja ho faré ?
O la peresa mental que absorbeix
Al SER disciplinat i l’anorrea ?
I... O...
2 comentaris:
A vegades quan ja és massa tard aquests coses ens fan sentir molt malament.
Si hi som a temps hem de parlar i escoltar i si no hi som a temps, pensar que sempre hi ha coses que hem parlat, sempre hi ha cops que hem escoltat... mai no podem arribar a tot a la perfecció.
Jo crec que mai és massa tard, tot i que coste més trobar la forma.
Sempre podem intentar corregir les omissions, les errades, els oblits...
Una abraçada molt forta amic Antón, feia molt que no passava pels blogs amics, no em resulta sempre fàcil.
M'ha encantat sentir-te recitar a Estellés
Publica un comentari a l'entrada