-“Mocadorets decrèpits
us heu tornat...
Heu baixat escales,
rememorat la baixesa.
Dalt al tron, superbs
us abrigàveu
amb vostre vel·leïtat
de fullam orgullós...
I, ara, sou trepitjats
per vent i pluja i sol.
Heu caigut en ses
urpes, no sereu batlles
d’un univers que
l’arbre sostenia...
Heu caigut per no
tornar mai més a surar ..”-
Els
que a les fulles miraven amb odi això
deien.
No
sabien que els mocadorets ressusciten
amb
el vent i la pluja i el sol de sa dignitat
i
es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.
DE
ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-
T.E.- 15-11-14