19 – 9 – 10
En el decés de LABORDETA
.............
Pel preludi del temps caminaves,
sabata neta, missatge clar i auster.
Amb neguit volies curar-ne
l’ensonyament de lluita per el BE.
Ta perfecció seguia les dreceres
plens d’atzucacs d’incomprensió.
Sol...! I què? Càrrec a teva esquena
el missatge valent de fe en teu entorn.
El teu cant, ocell que pugna per viure,
esclatava, sovint en contra del poder
que riu furiós a seu favor arrasa...
En el sarró ens deixes escrit i veu.