Ajaguda,
reverent,
tot
el cos insuflat de vel
com
cortina plegada
no
sospira incloent l’alè...
Vençuda
ha caigut
en
l’èxtasis, parany que nega
que
t’enlairis, rebel·lant-te
contra
el mal vent que t’ajoca.
Veus
la paròdia del teu viure.
Voldries
ser insurrecte, insurgent
en
un passat de llàstimes
i et
trobes, sí, vençuda
i
els teus somnis esperen retorn.
Aixeca’t...!!!
Que el ventijol no et mou el vel ?
No
saps que ets tu que pot més que la massa
que
et pega al clatell i et sotmet ?
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS
17.-L’atenció
desmesurada d’un
pot provocar
l’atenció de molts.
...................
