L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la

Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven

la riquesa viva i la innocència sensible...

En un instant insospitat com intensa pluja de gotim

baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...

Perletes embolicades amb aletes blanques

feren coixins escampant-se esbarriats extensament...

El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,

aquell doll amb inesperat contacte...

El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors

Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.

... i per sempre un nou viure els esperava,

aquell que record abraça com últim encontre.

Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15

.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.

DEIXEM... aquarel·la

Deixem que voli la papallona,

que les margarides diguin Si i No

que siguin lliures les dos

de emprendre vol i opinar

que cap ma els barri el pas...

Que siguin lliures... !!!

ANTON.- T.E. - 9-11-14

MARGARIDETES.... aquarel·la

28 – 4 – 11.- TERRA

En mig de la porca seguint sa via

les margaridetes fan el seu camí.

Com ous estrellats, petits, de mare guatlla

omplen la taula terra d’inesperat desig.

Les veig com mainada corrent cursa

quan de l’escola mestres els fan fugir

i la gatzara de blanc i groc barreja

amb altres transeünts que esquiven perill.

Qui no pensaria en estrellades estrelles...

Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.

Alguna cadernera en farà bona festa

quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.

L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires

s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,

Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia

i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!

I les brindarà per que juguin sa estimança

als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!

Tots els cors seran plens de benaurança

Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

EN MIG DE LA PORCA.... foto pròpia

28 – 4 – 11

En mig de la porca seguint sa via

Les margaridetes fan el seu camí

Com ous estrellats, petits, de mare guatlla

omplen la taula terra d’inesperat desig.

Les veig com mainada corrent cursa

quan de l’escola, mestres, els fan fugir

I la gatzara de blanc i groc barreja

amb altres transeünts que esquiven perill.

Qui no pensaria en estrellades estrelles...

Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.

Alguna cadernera en farà bona festa

quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.

L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires

s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,

Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia

i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!

I les brindarà per que juguin sa estimança

als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!

i les parelles dits i llavis parlaran fantasia

psant en una margarida els seus destins,
................

Pilar ha dit...

Oracles d'amor,
dubtes de la primavera,
encatifen el camí.
Inspiració de poetes,
nom de dona,
flor humil.

Aquestes són les que més m'agraden!

28 d’abril de 2011 21:23

 Joana ha dit...

és el primer signe que ens diu que la primavera ja és aquí.

" entomo el camí
plagat de colors,
del pot a la paleta
en surt un tapís!

28 d’abril de 2011 21:53