8 – 10 – 11
En l’ahir
visqueren aquell instant
que avui reviuen.
Record...!!
Terra fèrtil les acollia.
Racó estimat i allí
esboternaren amunt
com cometes de la olor...
Pujaven a l’immensitat del cel
pletòriques de lletres.
Destensaren el fil
i el ventijol suau
les elevaria fins als núvols.
Des de dalt guaitarien el seu jardí
on deixaren mots i perfum.
Espai i temps
no serien obstacle clar
per evitar el
record perenne.