17 – 9 – 11
Salpa la barca en la claror
groc d’or de sol que no la enlluerna.
Li diu el valor de la vesprada
riallera de ventijol, de llum lluenta.
Al pal, a dalt, l’ocell la guia
-imaginacions de mari clepsa calenta –
Que guardi l’aigua que brilla,
que és son tresor, caliu de camí que inventa.
Vindrà la nit
La lluna acudirà
A gronxar-la
Amb la llum blanca.
NANO CONTE
mentre es tocava el ventre li deia al amic lingüista : No vull anar on dius. jo vaig a on bull.