NEIX... boli ràpit pintat

Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop

escrutant... sabent que ETS

Sabràs on has estat reclòs

callat, inservible,inútil

i ara vius el moment precís

despertant al nou VIURE.

Calla... El batec del cor

confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

TENIM LA SOLETAT....

Tenim la soletat de l’estar sòl

i la soletat del sentir-se sòl.

Muny la ment tantes figures…!!!

S’ens encatifent tants esdevenirs

en la mirada, oida i parla

que el confuig de tot ens abrassa

i sols el silent plugim del silenci

calla entre nosaltres i ens retorna

a un escenari que podem tancar

per que ja és estadi de record.

I l’arena cau en la clepsidra

i ens posa distància al passat

i podrem retornar a veure

l’enyorn escarnit de la rialla

que ens hem fet en la taula

de la conversa i del got

on miren com surt la lluna

i el llençol espera un petò màgic

d’encontre amb l’espera

d’un altre dia que sigui millor.

…………………………..Anton

En el DESASTRE....

9 – 3 – 12

Davant el DESASTRE.

la paraula calmada

pot remetre’n suaument

a l’instant anterior.

Res recula en el temps,

ens diu la natura.

Som nosaltres que

ens entornem,

dins nostre,

amb la situació

del record actiu, vivent.

COLLINT L'AMOR DE LA TASSA.- boli ràpit pintat

COLLINT L'AMOR DE LA TASSA

 2 – 3 -12

Sol, com beuria

el brevatge del consol ?

Escudellant-lo a la tassa... !!

La ceràmica fina

esperaria el líquid circumspecta.

Una culleradeta de t’estimo,

una carícia de petó robat,

una abraçada de caliu endolcit...,

ho remenaria amb cura

i el llavi l’aplicaria a voral

i el miracle sorgiria.

Tenia el petó d’ELLA
- la seva tassa -

a flor de llavi,

a neguit de pell.

El consol en una tassa

que guardaria sempre amb ell.

Era de pell tendra

llisquenta com la seda..

toc incommensurable,

toc immens.