L’ESCARRÀS...
...................
salms de l’Amor.
...i tolits en té peu i cama,
sempre, per tota
la vida...
De menuda en
rebia a la galta
petons de iaia,
mare i padrina
Però, creixé, es
feu grandeta
i caigué al pou
tota carícia...
Germans en
tómbola de casori
compraren dècims
d’establia
i amb abraçades
i petons marxaren
obrint portal a
nova família...
Ella a guardar
la iaia vella
o treball que
cap profit ansía...
Velleta, avui,
amb seva crossa
al raser ressa
al sol i a la cadira.
Sempre per ella
ha set hivern,
és l’ESCARRÀS de la família.
Treball, coixesa
i crossa,
el petó que la
dignifica...
Res de bo mai li
han dut els reis
sols d’ella,
pobreta, en confia.
DE
REBAIXES 14.- 6-1-14.- ANTON.- T.E.
