dedicarem al conte de la POMA aquesta pàgina que com un llibre arriba al nª 500.
foto google imatges
19 – 1 – 10
S’havia criat entre verda fullada
Que la resguardà quan era flor.
Després l’acaronà fent-li bresada
I la pujà segura i digna li feu ajoc.
Ni tebans, no cucs, ni mosca amoïnaren
Sa creixença, sa esclatada joventut
I canvià colors fins que roig la pintaren
Per ser-ne la dama reina en son despull.
Quan la dama del hort s’atansà a collir-la,
Veié un robí, una joia de tal immensitat
Que al joier reial l’encomanà sens destruir-la,
Posa-la en la corona per guardar valor cabdal.
Així la poma vermella,
Seria robí sempre ella
Ensenyant al mon son toc reial.
