36.- 6-2-18
L'enteniment ja passejava idees.
Buscava omplir el got del raciocini
i fixar aquells moments meditats.
Ara té un valor immens en seu sarró
que, ple de paraules, fa vida
esperant instant per sortir al aire
i proclamar les seves dites...
Passejarà, enfosquit, engolosit
en les tapes del llibre, ara, tancat.
Pararà compte al obrir-lo
no s’escapi a pasturar tant de gargot.
Prem la tapa dura i per entre full
rebrolla com formigues sortint del cau,
Fins algunes, alades, volen
buscant llocs, caps on deixar paraules
plenes de vida per ser compreses...
Qui sap si per renovar ideals vells...!!
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18
