176.- 26-6-18
- De que diguin mal de mi, d’amagatons,
amb veu silenciosa, doncs, que
em critiquin
poc m’importa -.Deia
aquell magnat ple de xapes...
Insensible a les paraules dels inferiors en
diner
era el que dir en llocs on sa presència
habitava.
Pagava ell seu café al entrar al local.
El mostrador ja l’ensumava al veure’l
i la xapa sonora rebotava a la ma del amo
i el café amb sucre anava al lloc previst.
Avar de tot, s’ha arribada ja deixava
que la seva veu posés cullerada
a qualsevol conversa que es feia seva
com si al pagar el café li dava carta
blanca.
Algun s’aixecava i brindava el camp lliure
mentre altres resistien d’orella les
impertinències,
per que, això sí..., sempre tenia la raó en
tot.
DE REBAIXES 18.-
ANTON.- T.E.- 17-8-18
...............
177.-27-6-18
Sabia dir amb una suavitat exquisida NO
Semblava una fonteta de rajolí finet
que queia suau en la pica abeurador
per tota classe d’animalons que si
estorrollaven.
Poc comprenien que aquell deix sempre igual
com el rajolí, calava en la ment
de tants ineptes en la comprensió serena
de l’exquisida suavitat d’aquell cruel
mot
Molts acceptaven i es feien adeptes i
acòlits...
Mentre altres, més espavilats rebutjaven el
rajolí.
Tancaven orelles i no es feien amb el cant
de serp.
La lluita entre No i Sí seria com desfullar
margarides,
qui seria el guanyador d’aquella fina
imposició. .
DE REBAIXES 18.- ANTON.-
T.E.- 18-8-18
,,,,,,,,,,,,,,,,
178.- 28-6-18- ROSQUILLES DE FESTA MAJOR.
Dins aquell forn es coïa el silenci.
Un silenci de sers abnegats
que es feien callats per poder ser,
per oferir-se com ofrena
a les boques de delitosos comensals.
Dins aquell cau on el foc manava
la quietud severa omplia el rodal
i totes com monges de clausura
suportaven tranquil·les el transformar-se.
Donant com a cuit la mestressa
obrí el forn on posaven to les monges
i la clausura oberta revertí en un alè
de santedat beatífica, l’obra mestra
que tothom en la festa menjaran.
Les rodones cuites faran bona menja
i en boques i orelles, qui no alabarà ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.-
T.E.- 18-8-18
.................
179.- 29-6-18
Ton mirar és sol que naix de l’aigua del
mar.
Estrella que vespreja abans de la total
foscor
per il·luminar la veu d’ocell en el canyar
del riu,
canyes que voleien compassades al impuls
del ventijol.
És rou que conserva en la nit la brillantor
en els pètals que escampats la lluna mira
com
joies que esperen braços o coll per
exhibir-se.
Et saludo al mirar-te vigorosa matrona
que plena de fe embalsames l’instant que
visc.
DE REBAIXES 18,.
ANTON.- T.E.- 19-8-18.
...............
180.- 30-6-18.PIRINEUS: CARRER,
POBLE,MUNTANYA.
Es tant estret el carrer que s’ho pensa el
vent
per entrar en el lloc inesperat que se li
presenta.
Prop del muntanyot és com carrabina apostada
per abatre qui pugui delinquir en el terral
i ben mirat pren ruta de puntals que
aguanten
un sostre de bosquina i rocam en el
paratge.
Molta pedra arrancaren per construir-lo
sens mirar botifarres que explotant-ne
delitaven al paleta que s’atreví a fer els
casals.
Avui resten cofois de seves abraçades
on els petons s’esclafen sense ni pensar.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 19- 8-18
..................
181.- 1-7-18
De menut, el
ploure era una festa...
A xipollejar amb
els peus els tolls,
A fer pastetes
quan donava al ras.
Sabem que els
jocs eren escassos per la xibalada:
rodanxa per
esbravar-te corrent,
al flendi, a
patacons, la corda i el venerat futbol
si teníem
pilota, ai, una de goma blanca
i petita que els
peus es veien esforçats
i no cal dir el
porter que li faltaven mans.
Mirar com plou
per darrere els vidres
era espectacle
de gran valor...
Era la
contemplació que parla sola
i els vidres
suportaven l’alè que embrutava
i el front
contra el cristall del que es queixaven
les mares responsables de neteja...
- Quin cotxino
ets !! No veus que queda marca i...-.
- Si no el
toco... -. – Ja faràs tu dissabte...-.
Al final algun
cop al cul de l’espardenya
que a retaló,
poc li costava de fer la feina.
- M’agradava
quan feia bram i queien pessetots...!!!-
Aviat les
granotes sortien a dir que eren vives.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-
20-8-18
.............