TELEGRAMA A TITO... foto google

TELEGRAMA A TITO

L’embruix de la mort ens sobta
i el tenim que ens segueix sempre...
Son peu damunt nostre ens esborrona
i no ens en podrem lliurar mai.
Volem viure com si no existís
i no ens vacunem d’aquests acte
que és per a tots...:Rendir contes.
Quan es fa palesa, no la volem
I ja no la desfullem com margarida...
Ens queda, sí, el coixinet d’or,
- tot el que em fet en l’existir,-
per guardar-hi les agulles del record.
Com d’altres que tinc molt propers
sigues beneit, TITO, en arribar
al nou regne,,, Portes una gran pilota
i potser et necessiten. Ensenya’ls teus valors.

Ja ens veurem quan ens cridin. Adéu.
DE REBAIXES 14-ANTO-T.E.- 26-4-14

No m'agrada ·  · Comparteix

TRAVESSANT LES BRANQUES............... foto google

. 

7 – 6 – 10

Travessant les branques

de les arrugues fondes,

com riuets de penes

arriba la lletra escrita

en el profund solc.

Sap tots els per quès

que l’han envoltat

en seu sacrificat viure

Sent el foc del temps,

el ganivet del ventijol

que li arrenquen el crit

emfàtic i privat

de compassius mirades...

Solcs en les galtes i front.

Hores de sacrificat viure

sense resposta, en silenci

aplanant la pell erèctil

i destruint-li el respir

que encara pensa.

Lluny el temps, ara marcit,

on la serp enlairava

ses agalles prepotents...

El seu camí acaba...

El rellotge no té instants.

440 - SE LI FA TARD EN LA SEVA TARDA.... foto google imatges

foto google imatges

9 – 11 – 09

Se li fa tard en la seva tarda,

ja no somnia com per llà als quinze anys.

La suor del temps li ha portat basarda

i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...

Els segons no reculen ni que paris paranys.

En les celles hi prospera la tardor tardana,

va vivint la tarda que retarda ben prou,

però al tard es pon el sol de sa sardana,

ses passos de tardor fan muntanya plana...

son respir no tarda en ofec, tardor li plou..

Son goig de nets que belluguen a vora,

el consola al tard del eclipsat llumí.

Sent els catúfols on l’aigua dolça plora

i somriu i belluga i omple got que implora...

No busca el tard de tarda fora,

seva tardor porta infinit.

381 -- EL VELL RUC HA MORT...

foto Google.

5 – 9 – 09

El vell ruc ha mort i ara l’enterren

en clot al panal per on molt va traginar.

Orfe d’ell la sínia sens profit... Esperen

els catúfols en el lloc quiets, en pau.

S’ha cansat de ser ànima que inútil prega,

màrfega voltant cercle ensumant seu podrit pixum

i sabent que sa vida sense ulls és cega

que no li busquin delit, no vol joc brut.

Fantasiosos l’encerclaren en la roda

fent-li veure una hisenda en propietat...

Ell, suorades, arrossegant la feina i en la poda,

les tisores li segaven fins l’aigua d’abeurar.

L’últim dia li prometeren plena festa.

-Ja va de poc- digueren- Tot serà teu.

Però el suc que a la sèquia sobreeixia a toc d’orquestra

li assolaren tota, ni un got quedà per ell.

Quan parà potes, ells surriac sonaren,

ni l’alfals tendre podia pas regar

i quatre figues que un jorn nefast a civader donaren...

i els semblava que amb escreix pagaven son treball....!!!

Per què viure sense guany si guany ens prenen ?

Per què lluitar per als farts més engreixar ?

Decidí dir prou, i avui, mort l’enterren...

Que posin al seu rei, el ruc ja s’ha cansat.