hHA PLOGUT... aquarel·la

Ha plogut fort i els corriols vessen paraules...

Escriuen al seu pas el delit inquiet del soroll

que recita la terra....

Ventura d’avui que la fullaraca xucla saba,

El pedruscall, perles en el panal, rellisca.

I cassanella, argelaga i ginesta floreixen groc...

El vent mou els macadorets de la rosella

Fent banderoles que les sosténen tronxet tens

Els escarabatons s’han amagat rere fulles...

Ni les formigues es mouen 

i l’abelllam en seu castell no somica...

Beneint la pluja un ocell beu en un toll

I les fulles es renten la cara...

La natura en el seu lloc, en son treball...

Sols els humans busquen els popis beneficis...!!

I parlen de solidaritat, de convivència.... no res!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 15-4-16.

PLOU...aquarel·la

Plou. Rellisquen les llàgrimes del cel

fent amic en vidre i en ell caminant

a pas tranquil circulant

per viaranys desconeguts.

Rossolen per la pista trobada a l’atzar...

Darrera el vidre uns ulls, cabells i galtes

s’encanten en els caminets de les gotes...

Escolten el frasejat de les menudes

que besant-se s’inflen davant seu...

Seu mirar vol comprendre les unions

que es produeixen mentre segueixen camí.

Companyes amb mateix destí s’amanyaguen

darrere el vidre i un es mulla d’anhels

que d’altres construeixen...

A nosaltres ens ploren galtes avall

les gotes de les paraules incompreses,

que no tenen escolta, que es volen destruir...

Fins quan haurà de ploure ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. -13-8-14