L'OCELLET... aquarel·la

Impertèrrit volava l’ocellet menut

perseguit incessantment per els voltors

prepotents, insurrectes en seus actes...

Al no poder ajocar-se davant l’embit constant

dels ocellots perseguidors

deixà anar les deixalles acumulades

que com gotot d’aigua caigué damunt el terral...

Tots els ocellets que contemplaven alabaren

el nou adob que seria per l’arbriu,

Més els voltors rebutjaren de ple aquella femta...

- Què es pensa, que tot ho pot empudegar ... ? -.

Sempre la balança del positiu i el negatiu... !!!

Però la terra obrí la seva pell i besà aquell caliu nou

que rebia per donar nova saba a  la gerdor del arbram.

La realitat pot ser una, les veritats acceptades

Poden pintar-se de tantes coloraines...

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 5-10-15

.......SILENCIS

58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables... Estimar és meravellós, però porta conseqüències que, moltes vegades, ennueguen...

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la

4.- 29– 10 -10

-Quanta bondat atresores !!

Finestral tancat. El sol se’l mira.

El vent sospira. El núvol calla.

Un ocellet al brancal es planta.

L’ocellet desitja entrar a la casa.

Ha vist pel vidre...

Ha vist que la taula és parada,

que una nina escaiola prepara

per un moixonet trist

que té en una gàbia.

L’ocell, al bec una pedra menuda...

-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!

( L’ocellet és l’ALEGRIA

que en l’habitacle falta ).

El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

OCELL I NENÚFARS

21 – 9 – 11

Ocellet, t’aguantes damunt nenúfars

com jo m’enganxo en mon fincat de vida.

Alegre estàs, potser, fins piules contes

donant a l’àmbit teva alegria...

No paris ton cant,

la natura moriria.

AVUI EL VENT ÉS VIU...

14 A.- Avui el vent és viu,
el sol sembla estiu,
el ocellet ja canta.

S’ha netejat bromall...
De núvols el tremall
Ha esborrat la manta.

Per dal del xipreret
Els llençolets ha tret
Al ras i que s’eixuguin.

Preparat moixonet
No estiguis pas distret,
Tes robes no s’arruguin.

Vindrà pluja de nou,
Tapa ton preciós ou
I cova per que empolli

El teu esclat petit
Que xafi closca al fi
Abans que l’aigua assolli.(fer soll)