Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa.boli ràpit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa.boli ràpit. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de febrer del 2012

PEL BOSC DELS NOSTRES DEURES... BOLI RÀPIT



24 – 2 – 12
Pel bosc dels nostres deures
caminàvem collint-nos la ma.
No esporuguíem per la foscúria
de les nits sense bressol obert
a l’al·leluia, érem conscients, pacients
del pas difícil, de l’angoixa dura,
del crit engolat fent fora la por.
Érem dos en lluita contra maltempsada
que prenia i premía ales poderoses
per esporuguir-nos i maltractar-nos...
El bosc se’ns presentava com bec d’ocellàs
que pica a l’arbre fent rajar la noble saba..
I la saba era la continuïtat que fluia,
que arribava per dir-nos que nostres perills
s’arraconarien quan la llum obrís
els seus colors diàfans, incòlumes.
Teníem la lluna per seguir l’horitzó
i l’horitzó obriria la claror del groc.
Tindríem l’altra felicitat i alegria,
la d’haver perdut i, ara, recobrat en altre ser
el dilema de la vida que de nosaltres continua.
Pot la infelicitat vella portar felicitat nova ?