HI HA SILENCIS... / PODER LLEGIR... aquarel·la

Hi ha silencis

que no voldríem haver perdut....

Aquells dels que han deixat de parlar

i que no els pots rescatar,

Tant que eren vida i respir..

Eren ocells que han pres vol

i sols els contemples,

ara, en la llunyania en l’espai del temps,

com inquietud freda

que va deixar de caminar

Silencis com la quietud,

com esperar l’aire que no bufa.

com la porta tancada

de casa en abandó

on ja mat sona el baldilló

inquirint presència...

i s’han fet silenci...

Tots ens tornarem silenci

esperant la nova parla...!!!

 DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

..............

Em sento joiós de poder llegir, pensar,

Tenir la inquietud del vers no dit,

de la trama ordida que no hem confessat...

Entendre el gest que el ventijol ens porta

per que analitzem confluències, similituds

i callar...

També,de vegades fa falta silenciar-nos,

submergir-nos dins les paraules de l'altre...

i expressar i dir-li el que jo comprenc...

No sempre estem amatents

al que ens inquireix...

Cal parlar...SENSE POR.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

SILENCI... aquarel·la xinesa

Camino sense por per la nit, no em miro els peus...

La fosca embolcalla les històries,

i en la pretesa soledat em miro els dits

que com fletxes es mouen penjant de braços.

Avui no surt la lluna,... Tot està ennegrit.

Ni un grill canta, ni una lluerna esclafa llum

com encenent  un braseral nou.

Avui la nuvolada no circula i sense ombres

no poden amagar-se els esperits

que volten collint el crit engorronit del mussol.

Fa feresa caminar per lloc conegut

i que el sombrall com no li bufa el vent

està quiet com esperant el moment

per obrir el seu intent d’atac al silenci.

El silenci és viu, per això calla marcit...

No hi ha llum ni vent ni pluja que el despertin...

Deu somniar tranquil, avui que la vànova és fosca.

Camino sense por per la nit, no em miro els peus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la

Vivia dins el silenci, quiet de llum.

Clamava al núvol claror nítida.

Sense el sol li variava el temps.

Ell com ruc anava donant voltes

a la sènia de les idees dins el camí

circular ple de seves femtes...

Amb els cabassets als ulls poc percebia

més que la ferum de seves podrides deixalles

Vacunat  del temps dava tombs

sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

CALLO... aquarel·la

Callo. Busco el silenci a les mans..

Els dits es  mouen sincopats...

Em recordo del piano que tenia

on exercitava el tacte, la carícia.

Tinc com un acordió besant-me el pit

Tot son records que reviuen nets

com si fos ara...

Les paraules s’han tancat en la capsa

i no goso obrir-la...

Com podria escoltar la finor de seda,

aquella arena que cau silent...?

Callo. Avui busco el silenci.

DE REBAIXES 16,. ANTON.-T.E.- 24-4-16

CALLARÉ COM TU...a quarel·la

Callaré com tu, silenci que m’envoltes...

Es la nit clara i els pètals es mouen insurrectes

quan el ventijol acarona seva seda...

No els arrenquis encara que vull veure’ls

com llavis ensenyorits que parlen de rosades.

Allí el gotim suqueja com llàgrima beneïda

acaronant el ventre del fruit que tu prediques...

No caiguis al terra esperança rosada i vola

com ocellet que xarrupeja portant nova paraula. 

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-3-16

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls

i es dispersa meva soledat.

Obro amb afany els braços

i enlairo els meus anhels.

Obro les mans rústegues

i els dits cullen el desig.

Obro el nou camí.

i els peus cobren la voràgine

de la fantasia...

Busco, insistent, el fruit

d’un seguir constant

en la lluita contra el silenci...

Som silenci dins nostre

que vol sortir a caminar

i trobar-se amb altres silencis

que esperen obrir ulls,

braços, mans, dits i peus

per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON.

EXTRAPOLACIÓ DEL SILENCI... aquarel·la

   





HE TROBAT AQUESTA RELACIÓ ESCRITA EL 2013.-

Mireu que és impertinent... Calla per tots els que es sobreeixen de soroll... En poso 10 de les 25 que s'han deixat veure. 

1.- Era una joia... el SILENCI sempre callat

2.- Qui despertaria el SILENCI... ?varen comprendre que cometrien un assassinat.

3.- L'orquestra callà i es feu, per un instant el SILENCI.

4.- El metge li receptà SILENCI, i quina farmàcia ho venia ?

5.- Demanava SILENCI... volia percebre la pudor de la llufa, vull dir el pet silenciós

6.- Ho va dir un rei... SILENCI, calli, vostè... I tothom se'n rigué i ningú certificà l'acte.

7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.

8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...

9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.

Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.

10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin. 

SE M'HA FET EL SILENCI... aquarel·la

Se m’ha fet el silenci com nit quieta,

els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.

Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...

El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins

i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.

Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,

cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.

Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...

A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa

i la ma distesa no pentina nous pensaments.

Com si l’alè no brodés la vànova tova

me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa

que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.

De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?

De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15

........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

QUE T'HE DE DIR, AMIC, DEL SILENCI ?...aquarel·la

Què t’he de dir, amic, del silenci ?

És la boirina que s’escampa, et gavella

per apaivagar necessitats vertaderes ?

Telons, cortinatges d’escenari, preconcebuts

privant veure realitats de paisatge ?

Que l’orquestra de la vida s’expressi, parli,

posant-hi bromalls que la supleixin ?

Besem galtes per trobar-hi i donar-hi 

sinceritats, mai silenci...

Que els violins amb arquet o dits

soltin arreu el sa orgullós del so

i trenquem el màgic encís...

Fingim silenci parlant interiorment

i ambicionem obtenir credulitat influent?

Si el silenci pensa, s’amaga en la boirina

i construeix seves barreres o atzucac impenetrables ?

La gravetat del gest escampa la quietud,

no sempre el silenci actiu

i, de vegades, tantes !, el silenci és aliat

company que vetlla amb dit al llavi

prevenint l’esclat que  destruiria en un no res

la calma, la sobrietat, l’assossec, el calm intern.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 10-8-14.

NO POSSEïA CAP ESPASA... boli ràpit.

No posseïa cap espasa,
per defensar-se dels mals vents,
però tenia un vel per cobrir-se.
Raciocinava que era poc, poquíssim...
I es mirava la rosa impàvida
que delitava i espargia son perfum.
Caminà envers la balconada
i es lliurà d’impertinències.
S’apropà al brancal dels somnis
i el ventijol l’acaronava...
Silenci i quietud, bones armes
per defensar-se lluny d’improperis.
No tenia espasa,
però tenia vel per protegir-se
i aquietà seves ànsies.
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E.- 22-5-14

PER PODER TRENCAR EL SILENCI... boli ràpit

9 .- Per poder trencar el silenci

privava estar emmudit

i el mutisme

no tothom el suportava.

Fins n’hi havia que

feien parlar a l’altre

sense que aquest

en tingues ganes,

Així, li contaven, contaven

fins obrir l’aixeta

de l’altre, obrir les ganes,

i, aleshores, la font

trencava el silenci

i el provocador 

omplia gots i botelles...

fins que sabia tots els secrets.

Li havia trencat 

la virginitat del silenci,

DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

3.- SOBRE EL SILENCI.... aquarel·la

3.- SOBRE EL SILENCI

11.- Desesperats buscaven el SILENCI... No el veurien mai més. S’havia cansat de callar.

12.- Es va trencar el SILENCI... Qui el repararia ? Cap metge ... I ara en un taüt viu per sempre... Ressuscitarà ?

13.- Va esternudar i així va acabar el SILENCI...

14.- Quan un riu és que al SILENCI li han fet pessigolles i i no pot aguantar la inactivitat?

15.- Calleu, va dir.—Volien escoltar si el SILENCI rondava per allí.

SOBRE EL SILENCI.... aquarel·la

SOBRE EL SILENCI.
1.-Preguntat on era, callat no responia... Eviden que l'omplia el SILENCI.
2.-Si veus el SILENCI,calla... Qui sap si has trobat la paraula que et falta,
3.- En el SILENCI cru no es cou la veu...
4.- Ombra espesa el SILENCI... sense vents, qui vol entrar a jugar ?
5.- Tancant parpres sens clou el besllum... Entrem en un paradís de SILENCI.
6.- Tenim SILENCI en la persona... Ningú vol desfer la caricatura i seguim amb DONA I HOME...

DEL SILENCI... boli ràpit

No vulguis el silenci inescrutable.

Parlem de silenci consentit.

Del que sabem el que proposa,

Del que sabem el que voldir

Per que calla... i aten,

O si no, sabem que hi ha

Dins del silenci ?

Deu ser com aquell JO

Que no deixem veure,

Que jamai descobrim.

QUAN LA LLUM ES FA SILENCI

 1 -9 -11

Quan la llum es fa silenci,

orbs els ulls tancant parpella, 

en l'abisme intern del record 

brulla la font dels passos dats. 

Ensopeguem en el blanc o negre, 

apartem barrumballes de por 

i l'escenari obre ignot paisatge... 

   Som nosaltres i el nostre JO ? 

..................... Anton

1.- AMAGAT DINS TEU... roda poética juliol 2011.- proposta Carme

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes

el camí que un jorn emprengueres.

Mut i sord al moviment que et salvi

ajups el ser en el teu JO  intern.

Com baldufa parada – peus immòbils -,

dorms el calvari d’una soledat impia.

Què et fa el sondroll que transita pla

si és el teu silenci que sempre t’estossega ?

Amagat  dins el callar ni penses en res...

Així, el temps no transita en ton dormir.

Quimera de senders de futur anorreats.

Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca

un ideal que et corprengui i no anul·li

una esperança de desig de batec millor.

152 - PETONS DE SILENCI.

28 – 11 -08
Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven
en la clausura pels arquets.