Potser retornaré a casa ple d’ona de mar...
Aquell sondroll redoblant esclafat a les
roques
o com llavis melosos, llengua fina,
relliscant per la sorra que s’hi encanta en
el bes
Tinc els dos sorolls culivats i desperts a
l’hora:
un cridant roses que es desfullen perfumades
esperant que ressuscitis en aquell jardí
o la mel que suau traspua per la platja llisa
i em recorda la pell estesa esperant el sol,
collint del vent els efluvis mansuets
deslligant-se
en aquella bardissa que conforma l’ona que
arriba...
Com em recorda el repàs dels dits per pla i muntanya
on la brisa si recrea exultant amb el toc i
la mirada.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 17-7-16.
