( Situacions escrites fa temps... )
141.- Quan se’m creua per davant del cotxe
una noia jove, vull dir una
noieta
estilitzada, fina i brèvol,
quasi anorèxica com paper de ceba,
m’imagino
que sofreixo un accident
i penso, on m’agafaria?
Aleshores, se’m representa
una
dona molsuda i vigorosa,
de galta vermella setinada,
jersei que el reomplen
dos
pitxells de terrissa blanca,
una panxa de gerra prominent
voluptuosa esperant
que el cullerot s’hi ompli del oliós contingut
i baixant avall uns malucs de
pollastre
de tres quilos replens de molla
que enardeixen les dents,
aleshores,
repeteixo,
em sento com si la carícia del airbac
em fregués tot el cos i
em protegís
d’aquell inesperat accident.
Perquè, pensem-ho bé,
que en faria jo
d’un jonc
si amb el rifle de tir al blanc,
per prop que fos no encertaria?
Vull
més la fembra airbac,
què
preciosa! I em salva d’accidents,
i a vosaltres?
