30 – 6 – 11
Que vingui, ja comés, el pecat,
després atorgaran el perdó, el beneplàcit ?
Que ens robin fins nostres misèries,
després pagaran nous destins ?
Que ens assolin propietats fincades,
desprès vindrà propina de l’endeutament?
Que ens deshonorin com meretrius abjectes,
després cruspiran ruïna acollant ablació ?
Posem-nos en el carreu de la vida...,
atordits resistirem tots els fatxendes empits ?
Els rodets de les majestats d’imperi
s’assaonen esvalotant vituperis
i ens debiliten fins la consumpció clara...
El cavall prepotent sempre s’encabrita
quan la farda d’alfals i ordi li escaseja.