fotos pròpies fetes sense sortir de casa.
La Cèlia m'incitava ahir en un coment que parlés poèticament de la nevada.
He fet aquests trenets per a tots els que tinguin el gust de llegir-los. Anton
8 – 1 – 09
La família viu al tros
allà al mas hi ha la jaçada
que dormen com cada nit
colgadets, plenets de palla...
Es veu la claror primera...
De la colga treu la manta
i guaita el vell per la finestra...
Veu terra marró,... avui és blanca.
- Apa, fora del pallús,
mireu, mireu la nevada ... !!
Amb badalls i braços lliures
s’espluguen del cos la palla.
La menuda, sols tres anys,
sorgeix de la tova màrfega,
Els cabells son brinets d’or...
- Vine, fill meu, torcat cara
i mira per finestró.
Ulls oberts sense persiana
ha esclatat un Oh !!! tant llarg
que ha saltat del foc la gata.
Treu al ras groc caparró
- Això és neu....!!!
Primera vegada
ha vist aquell gran llençol
que cobreix tota la plana.
L’últim floquet ha caigut
quan seva ma al cel demana:
- Jo en vull paperet blanc
per escriure a la mare...
.........................................
El floquet a terra espera
i es desfà com una llàgrima.