Estic repassant i recollint escrits i he trobat entre molts altres aquest que us he volgut possar a la vostra consideració. No sempre la imaginagió va pel lloc més adequat... Quan troba la raó se'n dòna comptre que ha caigut i que el tressero ha encertat la tifa. Aquí és una exageració i d'un cap com el meu que té les seves limitacions N'HA SORTIT AIXÒ...Que no farà en cervells inteligentíssims ?... Coses aixì en veiem en el mon en que vivim i ja no us posso massa exemples... LA CRISIS..., EL ANTEPROJECTE WERT..., etc poden possar-nos, si no ens han possat ja amb el cul emmerdat fins al coll.... I encara, n'hi han que com si no passés res de res. Anton.
POSTRES.-
Carnet
d’identitat?--. El politiquet estava al hort lligant
tomaqueres a les canyes quan de sobte li vingué un pensament d’aquells
extraordinaris que podrien remoure els solaments,
no massa segurs del mon en que vivim.
Contava les tomaqueres, per saber-ne quantes n’hi havia
de plantades. 1,2,3... 100. Renoi, que fàcil. Ja està, Oh, i aquesta es la !,
l’altra la 2, la que segueix la 3... fins...
Que sí, que pensava molt bé. I els d’Estadística, no hi
pensaven en renovacions com aquesta? Ells a dormir, que ja ho faran uns
altres....
Es llençaria al buit i sense paracaigudes... Si, si,
fet... Ell ho tenia clar. Començaria per Adam i Eva – 1 i 2 . Clar, primer
l’home – ell ho era, i que passa, doncs res - i després tal com nasquessin. Ja no caldrien
batejos, ni que els padrins s’enfadessin pel nom a triar, ni l’aubat quan fos
gran, per que li han posat Casi miro
s’enfadés per que ell hi veia bé...mira si hi veia, que fins ovirava els desfalcs dels polítics, cosa difícil que
ni la Justicia els veia...
Res de noms, nombres i vas que xutes. Quin canvi.
Cadascun el que li pertoca i prou i no hi hauria suplantacions, que és això de
dir-se Josep o Joan ... N’hi ha a milers... Després el cognom primer, figura’t
que li toca Cruanyes a un home molt ric, o Abad a un agnòstic... Ridiculeses.
Com aquell que el batejaren Perfecte, i cognom de pare Cabré, i de mare, doncs Pastor.
Sabem tots que el nombre és més universal, com contaríem
els diners si no fos per 1,2,3,...? Això seria la socialització de la persona
humana. Diferències entre religions cap... Que si Mustafa, que si Ambrós, que
si Chi Uan, que si... Res, aprovat. Des de el principi dels temps tot nombres
Tot cofoi i
pensarós, però alegre se’n anà cap a casa i li abocà a la seva dona. ( Que no sé com el suporta tant). La
mestressa se’l mirà de fit a fit...i li digué :
- Tal com ho expliques, no creus que per dir-te el teu nombre estaria un
més dient xifres per concretar el teu nom numerari. Ara et crido i zas... ja t’ha arribat el meu pensament. I
fins arribar a la última xifra no sabries si ets tu o a qui demano que em pugi
la botella de butà.
Amb la cua entre les cames s’ha assegut i com un mussol s’ha quedat amb
els ulls mirant de penetrar una solució màgica. De moment no l’ha trobat i
seguirem tal com estem.
