11-- 3 - 11
Mira la mar calmada,
tot consona en son miraqll,
la barca arriba, treballada,
aquí. la platja té el descans.
La fatiga de la pesca arriba,
la constant voluntat remou viva
el rem que engalta el destí.
Espera el repós, la tendra calma,
el mirar el mirall de l'ànima
besant-nos la galta suau garbí.
...................
Llegiu quina preciositat hi ha entrat la Galionar
.............
".Llumenetes de cristall
perdudes en la nit fosca,
no heu sentit un cant molt dolç?
No en són pas nereides d’or
ni el brogit de les onades;
és la veu d’un pescador
que a voltes, d’amor s’esberla
enmig la fosca del mar.
Llumenetes de cristall
espitllerades, precioses;
feu llum a la seva barca
per si li fan por les tenebres
que l’envolten...
Llumenetes de cristall;
el vell mariner us atrapa
i se li escoleu de la xarxa.
Beseu amb cura el seu rostre
perquè es pugui despertar
quan vingui l’alba més blanca.
Llumenetes de cristall...
estels en la nit més calma..."
(Galionar)
Anton, la mar sempre present a les nostres vides.
Una abraçada.
11 de març de 2011 22:55
...................
Llegiu quina preciositat hi ha entrat la Galionar
.............
".Llumenetes de cristall
perdudes en la nit fosca,
no heu sentit un cant molt dolç?
No en són pas nereides d’or
ni el brogit de les onades;
és la veu d’un pescador
que a voltes, d’amor s’esberla
enmig la fosca del mar.
Llumenetes de cristall
espitllerades, precioses;
feu llum a la seva barca
per si li fan por les tenebres
que l’envolten...
Llumenetes de cristall;
el vell mariner us atrapa
i se li escoleu de la xarxa.
Beseu amb cura el seu rostre
perquè es pugui despertar
quan vingui l’alba més blanca.
Llumenetes de cristall...
estels en la nit més calma..."
(Galionar)
Anton, la mar sempre present a les nostres vides.
Una abraçada.
11 de març de 2011 22:55
