21 – 10 – 11
Erets barqueta altiva
quan solcaves el llac.
Ara, ets varada a vora
com tronc de fusta flac.
Portaves de vora a vora
quan et remaven. Erets llamp...
On és el barquer que duia
teu instint de vida cada instant ?
Somnies retorn a arbreda
que donà la fusta per fer-te ideal.
Set compliren tants de somnis !!
Com has migrat....
Infantesa de bosc
Adolescència de llac.
Presència altiva.
Bellesa en teu nedar.
............
Ara, quieta, immòbil...
et conformes ja ?
Trenca amarres
i surt a cantar
a la lluna que enamora
parelles d’enamorats.
No et conformis...!!!
Per més que t’hagin abandonat.
