Van cavall i genet
en núvol desbocat.
Quan el sol llueix
entre la polseguina
de fum i terbolina
que llença embolcallats
llençols i cobrellits
de sol de clarors fulgents...
On van els dos volant
esmerçant nuvolada?
Vibren en un mirall
que cega ulls
i crema carn.
Expliquen últims records
en busca de conhorts....
Miren la mar divina.
Avui tens els ulls verds
com pell de poma o pera,
Et guarden en cistell
abandonat a vorera.
Em pregues mossegar
eixa verdor impresa,
I dins en l’embolcall.
cauré embogit d’arena.
-----------
4 – 09 – 09
Juga espill de ma mirada
sense deute....
Ulls verds ho donen tot....
El brisall de llum variada
sovintejarà el conhort.
Rellisqui el floc que dansa
obrin les ones i l’escumall
i plaent em besi l’aura
amb reflex de dolç esguard.
