Va callar. No
odiava a ningú...
Odiar i envejar
era perdre el temps,
per més que li
paraven rateres i vergelles
per que li
parlés el cuquet dins seu...
El camí de pols
era a l’abast
i la boira
sorgia com sorpresa
a cada pas de la
vallada
no deixant veure
els estralls
que li portarien
els pecats
que li volien
fer viure.
Com soga, el
camí seguia
i l’enjub era
ple d’aigua neta.
Enyorava el
descans que oferia la pedra,
seti callat pel
repòs establert...
Li calia el
parar deixant els braços nus
en el lloc sense
moure el respir...
Va callar. No
odiava a ningú
per més
propostes que el perseguien.
DE REBAIXES 15.-
ANTON.- T.E.- 28-11-15.
.........
SILENCIS
72.- Camines pel
sender físic ? Assegura la peuada...