12 – 5 – 11
Els vostres reflexes vivents, atònit, m’ofusquen...
Vareu néixer roses de llum il·luminada
i com parterre vos subjecta segura botxa blanca
i pallerols us lliguen el perfum que se vos escapa.
Us heu presentat a bocana de port alegres
fuetejant el sol, pinzellant la paraula
per que el verd alegri galtes,humor de verges,
que coreografia exalten, reines del lloc ufanes.
Vindrà la ma o la tisora a segar-vos l’ànima
i les punxes de defensa encongiran l’arma,
No voleu que sang brolli damunt vostre esperit, ara,
tenyint vostre color groc, sedós, de brull escarlata
Un gerro acollirà la bellesa de llum i paraula
i uns llavis vindran a besar-ne el perfum que li manca.
Generoses sou. Pètals,llavis complaents. Confiades
cedireu vostra nissaga eterna, senzilla, estimada.
