QUANTES VEGADES... acrílic

Quantes vegades havia pujat

aquells graons d’escala ?

Però reconeixia que el seu pas

anys enrere alegre

ara es tornava feixuc, pesat...

Serà del calçat ?

Es desvestí dels artefactes

i els deixà a vora...

Ara el peu nu besava el graó.

Quina sensació... !!!

Quin experiment... !!!

Semblava que el graó li dava força...

S’assegué en un d’ells

i reclinant el cap

hi esmerça un petó...

Tant que ho havia trepitjat !!

Ara li dava les gràcies.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-11-16.

NOMÉS... aquarel3la

Només veia peus,

si mirava al terra.

Només veia caps

si mirava al cel.

Només veia cossos

estesos a la sorra.

Només veia caminants

que no saben on van.

Només sentia crits 

de queixa de qui li violaven

els seus drets basics

arrabassant-li seves conquestes.

Cridava als peus i caps

que l’ajudessin...

Quants en seguien a la sorra

o caminant sense nord.

Tots, ara, callats sense queixa...!!

Segur que sabien on son ?

Només cal rossegons 

o messigons de pa 

com es dóna a la colomada

per satisfer i fer callar...

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

ELS PEUS... aquarel·la

Han despertat els peus...

De quietud  a morma  han volat.

Com relluència de llum

han esverat el pas...

Abans la calma els tenia segrestats,

ara eren ventijol que cull fulla

i la embolica en seu viure

i la mou a seu arbitri...

Ben just tocaven terra, botaven.

Portaven alegria a son mirar

que desplaçava la visió

i contemplaven el no vist.

Contents,  corejaven, 

volien descobrir i descobrir

aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

S'HAN ENDURIT ELS PEUS

.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrer mon

deslligat de malìcies...

La pell és l'espardenya

com aram protector.

Això el fa lliure.

.............

 Carme ha dit...

Això el fa lliure
i fins i tot més savi.
Fregar el món
amb la mateixa pell
gosadia i tendresa.


Una abraçada, Anton!

30 d’agost de 2011 20:55